Cova: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 12251689 de 188.86.221.23 (Discussió)
Línia 25:
* Les '''coves marines''' són molt comunes al llarg de les costes del món, però estan restringides a aquelles zones on l'onatge desgasta les roques de les costes i són generalment més petites.
* Les '''coves de gel''' es produeixen sota d'una [[glacera]] en fondre's. També poden formar-se per un corrent molt petit en el gel que tendeix a tancar les coves novament.
* Les '''coves kàrstiques''' es formen en massisos calcaris per dissolució de la roca que hi encaixa. L'aigua fitrada per les fractures es troba carregada de CO<sub>2</sub> i el pH àcid que adquireix (H<sub>2</sub>CO<sub>3</sub>) va dissolent la roca lentament, en un procés que pot durar milions d'anys. El major sistema de coves conegut d'aquest tipus és [[Mammoth Cave]], en [[USA]], amb més de 610590 km de galeries interconnectades. A [[Espanya]], el Sistema Mortillano[[Ull-Guareña]] (Cantabria[[Burgos]]) assoleix els 130110 km de desenvolupament. El més profund dels avencs kàrstics coneguts és [[Krubera-Voronya]], a [[Abkhazia]], amb -21972160 m.
* Les '''coves silícies''' es generen en conjunts rocosos compostos per [[quarsita|quarsites]] o [[gres]]os, la seva gènesi és semblant al de les coves kàrstiques, però el procés és molt més lent, pel fet de ser el [[sílice]] (SiO<sub>2</sub>) més difícil de dissoldre que el [[carbonat de calci]] (CaCO<sub>3</sub>). Aquest procés de [[meteorització]] pot involucrar inicialment bacteris que disgreguen la matriu i el ciment de la roca, o processos de mecànica de roques inherents al massís. Posteriorment aquests petits espais i conductes per efecte de l'aigua i del clastisisme es fan més grans fins que generen un sistema cavernari. La cova més gran del món en sílice és a [[Veneçuela]], la [[Cova Roraima Sur]], amb més d'11 quilòmetres de desenvolupament horitzontal.