Col·legi de Filosofia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Corregit: l qual es feu un simpos -> l qual es féu un simpos |
||
Línia 9:
Tot i que cada autor del Col·legi fa les seves pròpies opcions teòriques, comparteixen una opció culturalista radical i són sensibles a temes com el [[liberalisme]], el sensualisme, l'individualisme, l'aposta pel [[disseny]], el pluralisme i el pensament feble, alhora que mantenen una concepció instrumental i antiessencialista del [[catalanisme]]. Se situaren també molt lluny del [[marxisme]] que llavors representava a [[Barcelona]] [[Manuel Sacristán]] i apostaven per l'[[estructuralisme]]. Es pot considerar el Col·legi com la versió [[catalana]] de la [[filosofia]] de la [[postmodernitat]]. L'ideal polític del grup (barcelonès però tèbiament catalanista) es troba en la teoria de ''La Catalunya ciutat'', d'Eugenio Trías. Al llarg de la dècada del [[1990]], Xavier Rubert evolucionà envers l'[[independentisme]], mentre Trías esdevingué ideòleg del [[Partit Popular de Catalunya|Partit Popular]].
Sobre el Col·legi tingué una gran influència l'anomenat [[nietzscheanisme francès]], del qual es feren ressò Eugenio Trías i [[Josep Ramoneda]]; però també les teories estètiques de [[Kierkegaard]], [[Simmel]] i [[Kafka]]. Es reivindicà amb una certa ironia la figura d'[[Eugeni d'Ors]] sobre el qual es
Es col·laborà amb autors com [[Christian Delacampagne]], [[Jean Baudrillard]] i [[Richard Sennet]], entre d'altres. En els anys 1979-1982, el Col·legi impulsà la Càtedra Barcelona-Nova York, per tal d'internacionalitzar el pensament català. La revista cultural Saber i la col·lecció ''Textos filosòfics'', primer gran intent de publicació dels clàssics de la filosofia en llengua catalana, fou un producte directe dels membres d'aquest grup.
| |||