Maku: diferència entre les revisions

Maku fou després una ciutat de l'[[Armènia]] històrica, i capital de la província d'[[Artaz]] ( El nom inicial de la província fou Shavarshan). El nom de la població es creu que deriva de "''meki''" que en armeni volia dir "pastures", però els iranians diuen que deriva de "''mahkuh''" que vol dir "Muntanya dels medes". Fou possessió dels [[Amatuni]] que va continuar quan Shapuh Amatuni i el seu fill Haman Amatuni es van establir a territori bizantí, i van abandonar l'Aragadzotn (amb la capital [[Osakan]]) conservant només el Maku com a vassalls dels [[Ardzruni]] de [[Vaspurakan]]. El viatger castellà [[Ruy González de Clavijo]] que hi va estar el [[1 de juny]] de [[1404]], parla de la població armènia local i li donadóna el nom de Maki i diu que el governant era un príncep armeni de nom Noradin; Tamerlà no havia pogut ocupar la ciutat pero Noradin havia accedit voluntariament a cedir-li 20 cavallers. El seu fill gran fou portat a la cort d'Umar Mirza on es va fer musulmà i va agafar el nom de Suyurghatmish (Sorgatmix) i un altra fill Noradin el volia enviar a Europa per que fos consagrat bisbe. Calvijo esmenta la presència d'un monestir dels dominicans. El 1406, un any després de la mort de [[Tamerlà]], Maku va caure en mans de [[Kara Yusuf]] el cap dels turcmans [[qara qoyunlu]]. Després va passar als [[safàvides]] de Pèrsia (1502) que van derrotar als turcs prop de la ciutat, a [[Çaldiran]] el 1514. El 1574 els otomans van encarregar al kurd Iwad Beg d'ocupar Maku que pertanyia al cantó persa de Nakhitxevan. Iwad hoi va aconseguir i fou ''adjalik'' de Maku, on va governar fins la seva mort vers 1592 o 1594 quan el va succeir el seu fill Mustafà Beg.