El '''subjuntiu''' és un [[mode verbal]] ubicat dins dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no estan teninttenen lloc (i podrien no passar). El seu nom fa referència al fet que sol aparèixer en una [[oració subordinada]], depenenti depèn d'una altra proposició expressada en [[indicatiu]]. Por adoptar formes concretes, com a les llengües romàniques, o deduir-se de la construcció gramatical malgrat presenti un aspecte idèntic a altres modes, com en la majoriamajor part de les llengües germàniques.
El català inclou quatre temps del subjuntiu: present, pretèrit imperfet, pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet, que es formen amb arrels derivades del llatí i que al seu torn són una síntesi de dos modes del protoindoeuropeu: el subjuntiu i l'optatiu.
