Estats Generals: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|French States-General}} a partir de ja:三部会
m Corregit: de més de dos-mil habitants -> de més de dos mil habitants
Línia 4:
Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió real, particularment en matèria fiscal. Estaven compostos per diputats (elegits amb un mandat dels seus electors redactat en forma de quaderns de queixes (els anomenats ''cahiers de doleances'') dels tres ordres o estaments: clergat, noblesa i tercer estat, i es reunien per "braços", és a dir, que cada estament debatia entre si i emetia un vot. Aquesta particularitat va ser una de les que es van discutir en la seva última reunió, el maig de 1789, a l'inici de la [[Revolució Francesa]].
 
Els esmentats estaments es reunien separadament i comptaven cada un amb 300 representants, tret del tercer, que en tenia sis-cents, dels que dos terços havien de disposar de coneixements legals i tres quartes parts provenir de ciutats de més de dos- mil habitants,.<ref name=Spielvogel>{{Ref-llibre |cognom=Spielvogel |nom=Jackson J. |títol=Western Civilization: A Brief History |url=http://books.google.cat/books?id=7jzT0qcJu1MC&pg=PA402&dq=third+state+representative&hl=ca&ei=gazWTdqZGYu88gPW6_mECw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q=third%20state%20representative&f=false |llengua=anglès |editorial=Cengage Learning |data=2010 |pàgines=p.402 |isbn=0495571474 }}</ref> El sistema de vot utilitzat era estamental, comptant un vot per a cada una de les cambres.
 
La funció d'aquestes assemblees era aprovar les lleis i els impostos. El maig de 1789 el rei [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]], ofegat pels deutes de l'ajut francès a la [[Guerra de la Independència dels Estats Units]] es veié obligat a convocar una d'aquestes assemblees, la primera que es reunia en cent setanta-quatre anys, per a cercar suport econòmic. Va ser molt controvertida pels problemes que es van suscitar entre els representants dels estaments superiors i els que anaven en representació del poble, queixant-se aquests darrers dels enormes privilegis que posseïen els primers i dels acords que prenien per seguir-los tenint. Aquestes disputes desembocaran en l'aparició d'una gran quantitat de pamflets que van recórrer totes les ciutats i pobles de França. El descontentament popular va donar lloc, el 14 de juliol de 1789, a l'esclat de la [[Revolució Francesa]] amb la presa de la Bastilla.