Abd-al-Màlik al-Ghazi: diferència entre les revisions

Al-Maslukh havia estat errant per les muntanyes sense parar en lloc, i mica en mica va reunir una banda d'homes important, amb els que inesperadament va atacar Marràqueix. Abd al-Malik va saber que venia i va sortir al seu encontre però arribava per un camí diferent del esperat i es va presentar a Marràqueix on fou ben rebut per la població que el va proclamar altre cop, però no va poder ocupar la ciutadella vigilada per 3000 soldats i amb Miriam, la germana del sultà Abd al-Malik. Aquest va assetjar la ciutat i va cridar al seu germà Ahmad que havia anat a Fes on exercia com el seu delegat. Quan Ahmad va arribar, al-Maslukh va fugir de Marràqueix amb la seva gent en direcció al [[Sus]], però la població local va mantenir el setge fins que alguns notables van facilitat l'entrada a Abd al-Malik. Ahmed va sortir en persecució de al-Maslukh i li va lliurar algunes escaramusses poc afortunades pel fugitiu que sempre fugia i va acabar refugiat altre cop a les muntanyes Deren i d'allí va passar a [[Tànger]] on va demanar el suport del rei dels cristians (el rei de [[Portugal]]) que li va concedir.

 

 

El [[4 d'agost]] de [[1578]] va tenir finalment lloc la batalla a la vora del [[Wadi l-Makhazin]] (riu de la Podridura) afluent del uadi Lukkus. L'atac el van iniciar els arcabussers a cavall marroquins, que van superar l'artilleria portuguesa, mentre que la infanteria portuguesa va aguantar l'atac dels infants marroquins. El segon atac de la cavalleria marroquina va derrotar la cavalleria portuguesa en ambdós flancs, però l'atac es va aturar i la infanteria portuguesa va avançar, deixant un espai al flanc dret que fou aprofitat pels arcabussers marroquins, que van separar el flanc dret portuguès de la seva rereguarda, destruint l'exèrcit invasor, morint no només [[Sebastià I de Portugal]], sinó molts dels seus familiars, la flor i nata de la noblesa portuguesa, el seu aliat [[Abu Abd Allah Muhammad II al-Maslukh]] que en la fugida nadant pel riu Lukkus se'l va emportar la corrent i es va ofegar. També va morir Abu Marwan Abd al-Malik I que segons es diu va ser enverinat per Ridwan al-Uldj, un oficial turc que esperava que amb la seva mort els turcs podrien aprofitar per fer-se amb el control de Fes ja que Ahmad també era al camp de batalla; li hauria donat una beguda enverinada i hauria mort abans de començar el combat, però un renegat cordovès, Sulayman del Pozo, va ocultar la mort que no es va saber fins que va acabar la batalla. Per haver mort tres sobirans aquesta batalla ha passat a la historia com la [[batalla dels Tres Reis]]. Ahmad al-Mansur fou proclamat sultà la mateix camp de batalla i va retornar a Fes ràpidament on fou jurat, permetent el rescat dels presoners cristians pel rei de Catalunya-Aragó i Castella, [[Felip II]], a canvi d'una suma considerable.