Safa Giray: diferència entre les revisions

El govern de Sha Ali no va durar; aban d'un mes un partit que se li oposava havia pres el poder encara que fou mantingut al tron quasi com un presoner; Safa Giray s'havia retirat amb el seu sogre Yusuf Nogai; els nogais el volien matar però va aconseguir convèncer-los i va oferir a Yusuf la ciutat d'Arsk i el districte dels xeremisses i altres recompenses; Yusuf va acceptar donar-li un exèrcit però de fet esperaven el moment oportú per matar-lo ja que eren més fidels a la casa d'Àstrakhan o a la de Kasimov, i planejaven de fet mantenir al tron a Shah Ali al que casarien amb la filla de Yusuf; però al cap d'un mes Shah Ali va fugir de Kazan i els prínceps, ughlans i altres notables van cridar altre cop al tron a Safa Giray; aquest amb el seu exèrcit nogai va entrar a Kazan i va recuperar el poder (1546); després els nogais van retornar a les seves terres doncs els plans que s'havien fet ara ja no tenien sentit.

 

 

El desembre de [[1547]] el russos van fer una nova campanya a Kazan dirigida pel gran príncep en persona. Ivan va ordenar una trobada a Wladimir mentre Shah Ali apareixia a la boca del Zywili amb els seus tàtars. L'exèrcit s'havia preparat per una campanya de hivern, però en lloc de neu hi va haver pluges torrencials i l'artilleria no podia avançar; el [[2 de febrer]] el tsar, que havia passat la nit a Ehia, a uns 15 km de Nijni Novgorod, va arribar a l'illa de Robotka; al creuar el riu gelat, es va enfonsar i l'aigua va engolir l'artilleria i molts soldats; després d'esperar tres dies que vingués un fred suficient, Ivan va decidir finalment retornar a Moscou i va ordenar a Demetri Belski avançar cap a Kazan. El contingent de Shah Ali se li va reunir. Safa Giray els esperava a la plana d'[[Arsk]] però fou derrotat per l'avantguarda russa del príncep Mikulinski quan van arribar i es va refugiar a la ciutat; en revenja per la derrota grups de tàtars van devastar les poblacions de la comarca de Golitz, però foren interceptats per Yakoflef, voivoda de [[Kostroma]], i destruïts i el cap tàtar va morir en un combat a la riba del Egofka. Però després d'una setmana davant la ciutat de Kazan, els russos es van retirar.