Ismaïl I: diferència entre les revisions

Un exèrcit aq qoyunlu dirigit per Alwand ibn Yusuf va ser derrotat a la decisiva batalla de Sharur, cosa que li va permetre establir el seu govern a l'Azerbaidjan quan només tenia 14 anys, sent coronat a [[Tabriz]]; l'estiu del [[1503]] va conquerir [[Iraq Adjemí]], [[Fars]] i [[Kirman]]; el [[1504]] foren dominats [[Mazanderan]], [[Yadz]] i [[Gurgan]]; entre 1505/1506 i 1507/1508 va ocupar el [[Diyar Bakr]]; i el [[1508]] Bagdad i l'[[Iraq Arabí]]. Els sobirans locals del [[Khuzestan]], [[Luristan]] i [[Kurdistan]] van reconèixer la seva supremacia; el [[1509]]/[[1510]] es va sotmetre [[Xirvan]] i el [[2 de desembre]] de [[1510]] va derrotats als [[uzbeks]] a la gran batalla de [[Merv]] entrant pocs dies després a [[Herat]] dominant el [[Gran Khorasan]]. El [[1511]] va avançar des de el Khorasan i va arribar a [[Samarcanda]] en ajut del timúrida [[Baber]], que volia recuperar Transoxiana amb ajut dels perses; però Ismail també volia incorporar aquesta regió al seu imperi. El [[1512]] un poderós exèrcit uzbek va rebutjar a Ismail a l'altra costat de l'[[Oxus]] i va perdre tota la Transoxiana. Llavors es va establir una treva amb els uzbeks que va durar 8 anys.

 

 

Durant els deu següents anys, els darrers de la seva vida, ja no va dirigir més a les seves forces i va deixar progressivament el govern polític en mans dels seus visirs principalment Mirza Shah Husayn. Una de les possibilitats que va estudiar fou una aliança amb potències europees contra els otomans i el 1516 va rebre un emissari de [[Lluís II d'Hongria]], el monjo maronita Pere; encara l'estiu del 1523 va rebre un ambaixador de l'emperador Carles V. Entre [[1520]] i [[1524]] es van reprendre els combats contra els uzbeks.