Diferència entre revisions de la pàgina «Comtat de Bigorra»

m
Corregit: el 1128 i nomes va deixar -> el 1128 i només va deixar
m (Corregit: 3 deixant nomes una filla -> 3 deixant només una filla)
m (Corregit: el 1128 i nomes va deixar -> el 1128 i només va deixar)
El comtat va ser reconegut pel rei [[Lluís I de França]] el Piadós a [[Donat I Llop de Bigorra|Donat I Llop]], fill del duc de [[Gascunya]] Llop Cèntul, el [[819]]; Donat I LLop fou avi de Ramon I comte de Pallars i germà de Cèntul, investit com a [[vescomtat de Bearn|vescomte de Bearn]]. Sembla que Donat I Llop encara era el comte quant els [[normands]] van assolar Tarba el [[840]]. Un fill, Donat II, es considera tradicionalment que el va succeir. La seva mort prematura sense descendents, va fer que el succeís el seu germà [[Llop I de Bigorra|Llop I]] que va morir cap el [[910]]. A la seva mort el seu fill Donat II va rebre el comtat de Bigorra. Paral·lelament el seu suposat germà [[Ramon I de Pallars-Ribagorça|Ramon]] va rebre els [[comtat de Pallars|comtats de Pallars]] i [[comtat de Ribagorça|Ribagorça]], mentre que Mansió, l'altre germà, va rebre el [[Vescomtat de Lavedan]].
 
El [[945]] ja s'esmenta a Ramon I Dat, fill de Donat II. Es creu que el seu fill Arnau va morir abans que ell i el jove net Garcia Arnau I fou comte sota tutela del seu oncle Lluís I (germà d'Arnau). Garcia Arnau I va morir passat l'any [[1000]] i només va deixar una filla, [[Garsenda de Bigorra]], que es va casar amb [[Bernat I de Foix]] (pel que eren les segones noces), que en el repartiment d'aquest comtat havia rebut les terres de [[País de Foix|Foix]]. Bernat I, que va portar el títol de comte de Bigorra, comte de [[Carcassona]] i comte de Comenge va morir entre [[1035]] i [[1038]] i Garsenda el [[1038]]. Al morir va deixar les terres carcassoneses i Foix al seu fill gran Roger (de la primera muller Beatriu) al que després de la seva mort el [[1064]] el va heretar sa germà Pere, amb el que s'inicià la línia de [[Comtat de Foix|comtes de Foix]]; Bernat II, fill de la segona dona de Bernat I, Garsenda, va rebre de la mare el comtat de Bigorra. Va morir el [[1077]] i el va succeir el seu fill Ramon II, que va morir el [[1080]] sense successió i havent premort la seva germana; la successió va passar a l'altra germana (d'un segon matrimoni de Bernat II amb Estefania de Marsella) Beatriu I. Es va casar amb Cèntul V de [[Bearn]] (I de Bigorra). Van tenir dos fills, el primer Bernat III fou el successor però va morir el [[1113]] deixant només una filla, Beatriu II que va morir uns mesos després soltera. Va ser proclamat comte Cèntul II, germà de Bernat III, aliat del rei [[Alfons I d'Aragó]] el Bataller, però va morir el [[1128]] i nomesnomés va deixar una filla, Beatriu III, casada amb Pere, [[Vescomtat de Marsan|vescomte de Marsan]].
 
Beatriu III va morir vers el [[1170]] i la va succeir el seu fill Cèntul III (o Pere Cèntul) que també fou vescomte de Marsan. Del seu matrimoni amb Matella de [[Baus]] nomes va deixar una filla, Beatriu IV (Estefania) comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan, que va morir el [[1190]]. Va estar casada amb Pere [[Vescomtat de Dax|vescomte de Dax]] i amb Bernat IV (VII) comte de Comenge. Aquest la va sobreviure (va morir el [[1226]]) però del seu matrimoni nomes va quedar una filla, Peronella, que va heretar Bigorra i Marsan. Es va casar cinc vegades i del tercer matrimoni amb [[Guiu de Montfort]], segurament per salvar el comtat, va tenir una filla anomenada Alícia; i del darrer matrimoni una filla anomenada Mata. Aquestes dues filles van sobreviure a la mare i es van repartir el comtat de Bigorra (Marsan va anar sencer a Mata) que es va casar amb [[Gastó VII de Bearn|Gastó de Montcada]] (que fou comte II de Bigorra, i vescomte VII de Bearn). L'altra part de Bigorra va anar a Alícia i a la seva mort al seu fill Esquivat I, nascut del matrimoni amb Jordà de [[Chabanas]]; Esquivat fou comte de part de Bigorra i [[Vescomtat de Coserans|vescomte de Coserans]] (i [[Senyoria de Chabanas|senyor de Chabanas]]). A la seva mort el [[1283]], el vescomte de Bearn i comte de part de Bigorra va reclamar la successió de tot el comtat en nom de la seva filla Constança que, morta la seva mare, va ser proclamada comtessa. El rei, davant les reivindicacions de Laura, germana d'Esquivat, casada amb el [[Vescomtat de Turena|vescomte de Turena]], i de Constança de Montcada, va confiscar el comtat el [[1307]]. Constança va morir el [[1311]] i va traspassar els seus drets a sa germana Margarida (morta el [[1319]]) que estava casada amb el comte [[Roger Bernat IV de Foix]], anant així a passar al casal de [[comtat de Foix|Foix]].
1.123.791

modificacions