Karbala: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a conegut com Mashad al- -> a conegut com a Mashad al-
m Corregit: la de fet nomes designa u -> la de fet només designa u
Línia 10:
L'[[il-khan]] [[Ghazan]] va visitar Karbala el [[1303]]. [[Ibn Battuta]] hi va passar el [[1326]]/[[1327]] i la descriu com una vila entre dos palmerars. [[Ismaïl-Xah]] hi va peregrinar abans de [[1514]] (tambe a Najaf) i s'esmenta com Mashad Husayn. [[Solimà el Magnífic]] la va vistar el [[1534]]/[[1535]] junt amb [[Najaf]]. El tractat d'[[Amasya]] va reconèixer la sobirania otomana sobre Karbala. [[Abbas el Gran]] després de la conquesta de [[Bagdad]] el [[1623]] hi va fer restauracions o ampliacions. [[Nàdir-Xah Afxar]] va visitar Karbala el [[1743]]. [[ Agha Muhammad Xah]] va pagar vers [[1800]] la cúpula d'or del santuari. El [[21 d'abril]] de [[1801]] fou ocupada pels [[wahhabites]] que van matar a dos mil persones i van causar moltes destroces, però després de tot el món van arribar donatius per reparar el que estava damnat.
 
Després d'una ocupació temporal persa, Najib Paixà la va recuperar pels turcs el [[1843]] i els perses van haver de reconèixer la sobirania otomana; el [[1871]] es va començar la construcció del palau de govern (que no es va acabar). El [[1965]] tenia 81.500 habitants i el [[1970]] eren 107.500. El nom Karbala de fet nomesnomés designa una part de la ciutat i el seu nom teòric roman Mashad Husayn. El santuari de Hussayn a Karbala és el seu monument més notable. El [[1991]] la revolta xiïta reprimida per [[Saddam Hussein]] va comportar danys a la ciutat. Al peregrinatge de [[2004]], el més gran fins el moment, hi van anar prop d'un milió de persones; els peregrins foren atacats amb bombes per la resistència sunnita ([[2 de març]] de [[2004]]) i van causar dotzenes de morts (fets coneguts com la matança de l'Axura).
 
== Articles relacionats ==