Kaykaus II: diferència entre les revisions

El [[1248]] [[Kilidj Arslan IV|Kilidj Arslan]] va anar a trobar el seu germà, el gran khan [[Güyük]] i va aconseguir el repartiment del sultanat en dues parts; l'oest per Kaykaus amb capital a [[Konya]] i l'est per ell mateix amb capital a [[Sivas]], sent la frontera el riu [[Kızılırmak]]. Però quan Kilidj Arslan va tornar a Anatòlia es va saber la mort de [[Güyük]] i el nomenament del seu successor [[Möngke]] i els amirs, inquiets van establir que els tres prínceps governarien junts ([[1249]]).<ref name="E">E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 per M. Th. Houtsma, 1987.</ref> Shams ad-Dîn al-Isfahani, visir de Kaykhusraw, assolia el poder sobre el triumvirat amb l'aprovació dels mongols, i exerceria el poder efectiu.<ref>West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum, per Charles Cawley, 2006-2007, </ref> Kaikaus II va governar la meitat occidental del sultanat, Rukn al-Din Kilidj Arslan la oriental i Kaikubad la sud-oriental o [[Malatya]]. El mateix [[1249]] Shams al-Din al Isfahani fou arrestat i executat pels seus excessos<ref> History of the Anatolian Seljuks per Katharine Branning</ref> i el nou visir Djalal ad-Din Karatay (en turc : ''Celaddin Karatay'') va mantenir aquesta mena de govern conjunt, que va funcionar fins que els dos prínceps més grans van arribar a la majoria; llavors els conflictes van esclatar. Kaikaus II tenia el suport dels grecs de Nicea i Kilidj Arslan dels mongols i a més tenia al seu servei al [[pervaneh]] [[Muin al-Din Sulayman]], una mena de primer ministre, que s'havia casat amb la princesa Tamara;<ref name="E"/> Karatay va aconseguir mantenir la unitat fins a la seva mort el [[1254]] però després Rukn al-Din es va revoltar obertament a [[Kayseri]]; fou derrotat i fet presoner a Amasya (1254 o [[1255]]).<ref name="E"/> Del [[1249]] fins el [[1257]] les monedes mostren el nom dels tres prínceps excepte les que es van encunyar vers [[1254]] per Kilidj Arslan que només porten el seu nom.

 

 

Posteriorment a aquesta data els dos germans es van tornar a enfrontar i el [[1261]] Kaikaus fou derrotat i va haver de fugir a [[Constantinoble]] que el juliol havia caigut en mans del seu amic [[Miquel VIII Paleòleg]] que hi havia fet entrada el [[14 d'agost]]. Però pel mateix temps Miquel volia assegurar el seu poder contra els llatins i contra els mongols de l'[[Horda d'Or]] i li calia la neutralitat dels [[Il-khan]]s que des de el [[1261]] estaven en guerra contra l'Horda d'Or. Kaykaus fou confinat al nord dels territoris bizantins a la [[Dobrudja]], però descontent va entrar en una conspiració i fou empresonat a Enos (1263 o 1264). Fou alliberat en una expedició de saqueig mongola, feta en el seu benefici vers 1264 o 1265, i es va retirar a [[Crimea]], on va morir sense haver pogut intentar recuperar el tron, el [[1279]]/[[1280]].