Alim Khan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'succesor' per 'successor'
m Corregit: uedar amb nomes 300 segui -> uedar amb només 300 segui
Línia 11:
Sembla que al final del regnat havia esdevingut un tirà que s'arrogava el dret de gaudir sexualment de les filles de tots els seus súbdits i que va fer matar molts innocents. Durant la campanya de [[Taixkent]] va marxar a aquesta amb un gran exèrcit (deu mil homes) manat pel seu germà [[Muhammad Umar Beg]], i la va ocupar; després va ordenar combatre als kazakhs de la zona, amb ordes d'assolar les seves terres. Ja s'acostava el hivern però l'orde fou obeïda i una vegada acabada la campanya, Umar va retornar a Taixkent on va comentar com havia matat a alguns kazakhs aconseguint així la submissió de la resta. Però el seu germà ho va considerar una mostra de pietat, i li va exigir tornar a fer campanya per matar als que s'havien salvat. Umar va comunicar als seus generals i l'exèrcit, acampat fora la ciutat, l'orde del khan, i tots van estar d'acord que el hivern era massa dur i que els cavalls no podien fer la marxa, que els kazakhs eren musulmans i innocents, i estaven desperdigolats per l'estepa i no se'ls podia trobar; Umar va preguntar que havien de fer i el seu oncle Taghai va dir que Umar havia de ser khan i que no podien obeir a un tirà com Alim i li van jurar fidelitat.
 
L'exèrcit va marxar llavors a Kokand on va ser proclamat. Alim Khan es va quedar amb nomesnomés 300 seguidors i va marxar cap a Kokand amb els seus tresors i el seu harem i el seu fill Shah Rukh Mirza (la mare del cual era d'ètnia kazakh). Pel camí van parar en un fort que es va negar a obrir-li les portes; els tres-cents seguidors van anar desertant i finalment es va quedar quasi sol; llavors li va donar 1000 ''tilas'' al seu fill i el va enviar a demanar ajut a [[Haydar Tura]] de Bukharà; a les seves dones les va deixar en un poble on el cap va les va acceptar; i ell mateix amb 20 homes i el seu ''diwanbegi'' Muhammed Zuhur, van anar cap a Derehkuh, des de on es podia veure la ciutat de Kokand; el ''diwanbegi'' l'aconsellava no anar més enllà i dirigir-se a [[Khodjend]] on hi havia 4000 homes que segurament li donarien suport, però el khan insistia a estar prop de Kokand i finalment 17 dels 20 homes el van abandonar.
 
Quan fou descobert per una patrulla de vigilància el khan i els seus homes van fugir però el cavall del khan va caure en unes sorres movedisses; el khan va demanar al ''diwanbegi'' cedir-li el seu cavall però aquest li va contestar que abans no havia necessitat el seu consell i ara tampoc i que a més no estava preparat per jugar-se la vida per ell, i va fugir a galop. Els soldats el van trobar i el van assassinar disparant-li per l'esquena i fou enterrat aquella mateixa nit. Això potser va passar el 1810.<ref> L'Enciclopèdia de l'Islam dona aquesta data com "aproximada" a l'article Tashkend, però a la ''History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century'', de Henry Hoyle Howorth, es dona data 1814 en un lloc i 1809 en un altra; encara que aquí s'agafa la data de 1810, les dues són possibles ja que Alim Khan Alim va morir assassinat segons el historiador centroasiàtic Abd al-Karim Bukhari el 1809, però el rus Nalivkin esmenta el 1816 i la probable font primaria d'aquest, el ''Muntakhab al-tawarikh'' dona en realitat els primers mesos del 1817); Umar Khan, el seu successor hauria construït la mesquita principal (amb madrassa) de Kokand (Madrasa-yi Djami) el 1816 segons confirma el mateix Nalivkin. El interpret rus Filipp Nazarov que va estar al khanat el hivern de 1813 a 1814 designa al khan amb el nom de Khan Walliami que seria una deformació local de Wali al-Niami (Wali Miyani, suggerit inicialment, és un error) i diu que tenia 25 anys, el que ha de correspondre a Umar, ja que Alim era més gran. Abd al-Karim Bukhari diu que aquesta missió de Nazarov es va produir com a conseqüència de l'assassinat per un soldat rus de l'enviat de Kokand a Petropavlovks i que això va passar sota Umar i que Alim havia estat mort el 1809 i per tant la data del 1809 sembla la més propera a la realitat però tanmateix incorrecte ja que existeix un document d'Alim datat el juny de 1810. Per això s'adopta com a data la de 1810 amb totes les reserves</ref> El ''diwanbegi'' Mohammed Zuhur fou perdonat per Umar, però al cap d'un temps les seves propietats i riqueses foren confiscades i va acabar dedicat a la vida religiosa.