Revisió del 09:23, 8 abr 2013 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot afegint {{Commonscat\|Areatza}} a partir de nl:Areatza ← Edició anterior		Revisió del 19:57, 16 oct 2013 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: patiria un altre fase de c -> patiria una altra fase de c Edició següent →
Línia 60: Paral·lelament, i sobretot a la segona meitat del segle, els areatzarres augmentarien els recursos disponibles per fer front a l'augment de població. Es construïren fargues, potenciant la ramaderia mitjançant l'establiment d'una fira, i tractant d'augmentar la producció. En el segle XIX, Areatza patiria ununa ~~altre~~altra fase de creixement. Acabada la [[Guerra del Francès\|Guerra de la Independència]] i fins a finals dels anys vint, els areatzarres visqueren una etapa positiva lligada a l'augment de la producció de cereals. Finalitzada la [[Guerres carlines\|guerra carlina]] s'emprengué la construcció de la carretera ''Bilbao-Vitòria'' per [[Arratia]] i d'un mercat setmanal. Amb el temps, i malgrat el sorgiment a la localitat de noves indústries, Areatza quedaria al marge de l'important procés industrialitzador que patiren d'altres regions de [[Biscaia]] i al marge del fort creixement demogràfic que acompanyava a la [[industrialització]], perdent població a favor d'aquells nuclis que funcionaven com a pols d'atracció. De [[1950]] a [[1960]] Areatza patiria el que potser és el creixement demogràfic més important de la seva història, a conseqüència bàsicament de la construcció dels embassaments del pantà del [[Zadorra]] i les seves connexions annexes cap a [[Biscaia]], amb la consegüent arribada de treballadors immigrants. Malgrat això, la crisi econòmica dels anys [[1970]] portaria a un nou retrocès demogràfic, retrocès que s'ha mantingut fins a l'actualitat.

Areatza: diferència entre les revisions