Tafilalt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l-Suk); l'altre ciutat im -> l-Suk); l'altra ciutat im
Línia 23:
Entre les batalles cal esmentar les de la rodalia de Timhadit a l'Atlas mitjà central (Jbel Hayyane, Koubbat, i altres), relacionats amb l'abastiment de la posició francesa de Beqrit, i que van durar fins [[1919]]; la vall d'Oulad Ali, (Atlas mitjà oriental) amb batalles intenses el [[1926]] quan un fortí francès fou capturat, i la victòria francesa sobre Sidi Raho a Taffert; Ayt Yâqoub, a la vessant sud del Djebel Ayyachi, on un destacament francès fou delmat pels Ayt Hadiddou i Ayt Morghad, quedant els francesos assetjats i sent salvats en darrer terme per una columna de socors el maig-juny de [[1929]]; Zaouia Sidi Yahya, lloc capturat pels francesos el juny de [[1931]]; el massís del Tichoukt (2.796 metres) entre Boulmane i l'Oued Seghina, que fou el darrer reducte de la resistència dels Ayt Seghrouchen al Atles mitjà el [[1932]]; Djbel Tazizaout (2.677 metres), amb una ferotge resistència dels rebels del [[23 d'agost]] al [[13 de setembre]] de [[1932]]; el combat de Msedrid el [[1 de maig]] de [[1933]]; Tizi n-Hamdoun o Djbel Baddou, bastió muntanyós on el juliol-agost de [[1933]] els Ayt Hadiddou i els Ayt Morghad, dirigits per Ali Ou-Termoun i Zayd Ou-Skounti van lliurar el darrer combat; i Todgha, a pocs km de Tinghir, on la primavera del [[1936]] va morir el darrer resistent de l'Alt Atles, Zaid Ouhmad.
 
La rebel·lió d'[[Abd el-Krim]] al [[República del Rif|Rif]] de [[1921]] a [[1926]] va contribuir a l'agitació i resistència a aquesta zona del sud-est de Marroc, però finalment el [[1932]], els francesos sota el general Giraud van poder establir el districte militar de la regió de Tafilalt i van imposar una administració de comunes rurals o qayadats a la vall del Ziz, liquidant l'estat de Tafilalt. La posició dels àrabs i berbers (i especialment dels seus notables) fou privilegiada, i els haratine, la classe social més baixa formada per gent de pell fosca, suposats descendents de negres del sud, va quedar afectada i van haver de buscar feina fora de la regió. La capital regional es va establir a [[Rachidia|Er-Rachida]] (àrab al-Rashidiya) antiga Ksar al-Souk (Ksar al-Suk); l'altrealtra ciutat important era [[Erfoud]] (Erfud); les dues estaven ellaçades amb [[Azru]], [[Fes]] i [[Meknès]]; a 15 kms al sud d'Azru hi ha [[Risani]] (al-Risaniya), un antic ksar construït per [[Mulay Ismail]] (1672-1727) al segle XVIII i antic centre de caravanes cap al Sudan occidental; al costat de Risani hi ha el mercat de Bu Amm i la zawiya de Mulay Ali al-Xerif (de vers 1630/1640, ancestre de la dinastia regnant el alauites i [[dinastia Filali]] i les ruïnes de Sigilmasa amb la ''kasba'' destruïda pels Ait Atta el 1818; Risani ha estat rebatejada fa uns anys com [[Moulay Ali Cherif]].
 
== Bibliografia ==