Diferència entre revisions de la pàgina «Origen del llenguatge»

m
cap resum d'edició
m (Corregit: composa -> compon)
m
L''''origen del llenguatge''' entre els [[humà|humans]] ha sigut motiu de discussions acadèmiques durant segles. Tot i això, no hi ha consens sobre el seu origen o la seva edat definitius. Un problema que fa el tema difícil d'estudiar és la falta d'evidències directes, ja que ni les llengües ni l'habilitat de produir-les es fossilitzen. ConseqüentmentConsegüentment els estudiants animats en conèixer els orígens del llenguatge han de treure inferències d'altres tipus d'evidències tals com l'[[evolució humana]] o d'evidències arqueològiques, de la diversitat lingüística contemporània, dels estudis de l'[[adquisició lingüística]], i de comparacions entre el [[llenguatge]] humà i els sistemes de comunicació existents [[comunicació animal|entre d'altres animals]], particularment [[Llenguatge dels primats superiors|d'altres primats]]. Generalment s'accepta que els orígens del llenguatge estan fortament lligats als orígens del [[comportament humà modern]] però hi ha poc acord sobre les implicacions i direccionalitat d'aquesta connexió.
 
El fet que l'evidència empírica sigui limitada ha conduït molts estudiants a considerar el tema sencer com a inadequat per a un estudi seriós. Al 1866, la [[Societat Lingüística de París]] va arribar a banejar debats sobre el tema, una prohibició que va restar influent al llarg de la major part del món occidental fins avançat el segle XX.<ref>Stam, J. H. 1976. Inquiries into the origins of language. Nova York: [[Harper and Row]], p. 255.</ref> Avui, hi ha nombroses hipòtesis sobre com, per què, quan i on el llenguatge hauria pogut emergir per primer cop.<ref>{{ref-llibre|títol=The Oxford Handbook of Language Evolution|nom=Maggie |cognom=Tallerman|nom2=Kathleen |cognom2=Gibson|lloc=Oxford|editorial=[[Oxford University Press]]|any=2011|isbn=0-19-954111-6, 9780199541119}}</ref> Pot semblar que difícilment hi estiguem més d'acord avui que pas fa cent anys, quan la teoria de l'[[evolució]] per [[selecció natural]] d'en [[Charles Robert Darwin|Charles Darwin]] va provocar una precipitació d'especulacions d'estar per casa sobre el tema.<ref>Müller, F. M. 1996 [1861]. The theoretical stage, and the origin of language. Lecture 9 from Lectures on the Science of Language. Reimprès per R. Harris (ed.), The Origin of Language. Bristol: [[Thoemmes Press]], pp. 7-41.</ref> Des de principis dels 90, tot i això, un creixent nombre de [[lingüística|lingüistes]], [[arqueologia|arqueòlegs]], [[psicòleg]]s, [[antropologia|antropòlegs]], i d'altres professionals han provat d'adressar-se mitjançant nous mètodes al que han començat a considerar "el problema més difícil en ciència".<ref>Christiansen, M. H. i S. Kirby, 2003. Language evolution: the hardest problem in science? In M. H. Christiansen and S. Kirby (eds), Language Evolution. Oxford: Oxford University Press, pp. 1- 15.</ref>
116

modificacions