Illa Pitcairn: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Pitcairn Island}} a partir de cs:Pitcairnův ostrov |
m correccions gramaticals amb http://www.languagetool.org/wikicheck/ |
||
Línia 5:
== Geografia ==
Amb només 5 km<sup>2</sup> és un
L'illa és d'origen volcànic, amb una costa de penya-segats esquerps. Contràriament a moltes altres illes del Pacífic Sud, no està rodejada d'esculls de corall que protegeixin la costa. L'únic accés és a la badia Bounty, amb un petit moll. No té cap port ni aeroport. L'únic poble és Adamstown prop de la badia Bounty.
Línia 27:
== Història ==
El [[1790]], els amotinats del ''HMS Bounty'' i les seves companyes tahitianes es van establir a l'illa. El fet que el descobridor [[Philip Carteret]] calculès malament la seva situació, i el perfil difícilment accessible de l'illa, van ajudar a fer que no fossin descoberts. El grup consistia en nou amotinats: el cap [[Fletcher Christian]], Ned Young, John Adams, Matthew Quintal, William McCoy, William Brown, Isaac Martin, John Mills i John Williams. Avui la majoria d'habitants de Pitcairn continuen portant aquests cognoms. També els acompanyaven sis tahitians i tretze tahitianes. Els amotinats van buidar el ''Bounty'' i li van calar foc a la badia Bounty on posteriorment s'han trobat les restes.
Encara que van aprendre a sobreviure bastant confortablement, les malalties i la violència van provocar problemes. La violència va sorgir
Al cap de nou anys només quedaven dos
L'any [[1808]], divuit anys després d'establir-se a l'illa, van ser descoberts pel capità nord-americà Mayhew Folger del ''Topaz''. El capità, rebut per Dimarts-Octubre Christian, el fill gran de Fletcher Christian, va quedar impressionat per la pròspera comunitat de dones i nens sota la tutela d'Adams. Aquest havia fet una escola on l'ensenyament de la Bíblia era una part important. La Marina anglesa va considerar que l'empresonament d'Adams seria un acte cruel i inhumà per la resta de la comunitat. John Adams va morir el [[1829]].
Línia 37:
El [[1831]] els illencs van abandonar Pitcairn per emigrar a [[Tahití]], però van tornar sis mesos més tard incapaços d'adaptar-se a una nova illa.
El [[1838]], Pitcairn es va convertir en la primera colònia britànica al Pacífic i també el primer territori
La [[superpoblació]], amb 193 habitants l'any [[1856]], va ser un problema. Tota la comunitat es va traslladar a l'[[illa Norfolk]], entre [[Nova Zelanda]] i [[Austràlia]]. Cinc anys més tard 44 ja havien tornat a Pitcairn, fins que es va prohibir la immigració.
Línia 47:
== Població ==
[[Fitxer:Stpaulspoint.jpg|thumb|260px|right|Costa de l'illa]]
La majoria dels residents a Pitcairn són descendents dels amotinats del ''[[Bounty]]'' i de les seves companyes tahitianes i resideixen exclusivament al llogarret d'[[Adamstown]]. Són mestissos europeus i polinesis. Hi ha un alt grau de relacions familiars entre la població. També tenen estretes relacions amb l'illa de Norfolk. Després d'una màxima població de 233 habitants el [[1937]], l'emigració, sobretot a [[Nova Zelanda]], ha reduït la població a 47
Tots els habitants són membres de l'[[Església Adventista del Setè Dia]]. La societat segueix uns costums puritans amb la prohibició de l'alcohol i dels balls.
Línia 65:
El sòl fèrtil produeix una varietat de fruits i hortalisses: cítrics, canya de sucre, síndries, bananes, nyams i mongetes.
La major part d'ingressos provenen de la venda de segells per a col·leccionistes, la utilització del nom de domini a internet i el comerç amb els vaixells de pas. Tres cops a l'any els vaixells de Gran Bretanya a Nova Zelanda passen per Pitcairn, i s'aprofita per l'intercanvi de
{{Commonscat|Pitcairn Island}}
|