El poble d'Aiòder és d'origen [[musulmà]] i el castell amb els seus domininisdominis va pertànyer a [[Zayd Abu Zayd]], l'últim governador [[almohades|almohade]] de València, que es va retirar a esta comarca després de perdre el seu territori i pactar amb el rei [[Jaume I]]. Quan este es va convertir al cristianisme, la població musulmana de la regió es va sublevar l'any 1235. Els amotinats serien continguts i doblegats per les pròpies tropes d'Abu Zayd, el qual no rebria l'ajuda promesa pel monarca cristià. Açò ocorria l'any 1236, i a partir de llavors el municipi d'Aiòder passaria a incorporar-se als dominis d'Abu Zayd. Posteriorment el cediria al seu fill Fernando, el qual el posseiria fins a la seua mort, succeït l'any 1262. Després de l'[[expulsió dels moriscos]], succeïda en 1609, Aiòder es va repoblar amb deu famílies cristianes i se li va concedir la [[carta pobla]] l'any de 1611 per part del baró d'Aiòder constant entre els seus primers pobladors Pedro Monzonís de Vicente, Pedro Monzonís de Juan,Vicente Monzonís , Domingo Monzonís i Juan Monzonís major, junt amb alguns veïns de Godella. Des d'este moment va quedar com a cap de la baronia, de la que formaven part els pobles següents: les Fonts d'Aiòder, Torralba del Pinar, Villamalur i Figueres. D'esta època es conserva en la població el palau de la baronia, construït a principis del segle XVII. L'any 1837, en el curs de la [[primera guerra carlina]], les forces conservadores van ocupar la població i el castell, si bé van establir el seu quarter general en el convent dels dominics.
