Comtat d'Albi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Ermengol, nomes va deixar -> Ermengol, només va deixar |
m Corregit: mans del creuats de Simó d -> mans del croats de Simó d |
||
Línia 1:
El '''comtat d'Albi''' fou una jurisdicció feudal d'[[Occitània]] amb centre a la ciutat d'[[Albi (Occitània)|Albi]].
El [[615]] ja s'esmenta un comte de la ciutat. El [[778]] [[Carlemany]] va establir com a comte a Aimó. La regió va tenir comtes particulars fins la meitat del segle IX quant el darrer comte, Ermengol, només va deixar una filla, Garsenda, que es va casar vers el [[860]] amb [[Odó I de Tolosa]] que així fou comte d'Albi. Poc temps després els comtes de [[Tolosa]] van deixar els afers en mans dels [[Vescomtat d'Albi|vescomtes d'Albi]], sota el seu vassallatge. El país abraçava el pagus d'[[Ambialet]], el de [[Lautrec]] i el de [[Paulin]]. En el repartiment del [[950]] va correspondre a Ramon (dit Ramon III de Tolosa) amb algunes terres a [[Nimes]], però va morir el [[972]] (el seu fill gran Ramon va morir jove i el segon Hug, mort el [[1006]], era bisbe). De [[972]] al [[987]] Guillem Tallaferro, germà de Ramon, fou comte, però el [[987]] va cedir el comtat al seu germà Pons (dit Pons II de Tolosa), que va morir poc després sense descendència, retornant a Tallaferro. Va seguir unit a Tolosa fins que el [[1209]] va caure en mans del
==Llista de comtes d'Albi==
|