Ilghazi I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: cavallers creuats europeus; -> cavallers croats europeus; |
|||
Línia 15:
Poc després Alep, amenaçada pels francs i les divisions internes (el regent Lulu havia estat assassinat a finals del 1117), el va cridar per assolir el poder tot i que els notables eren reticents a aquesta mesura; d'acord amb Tughtegin va acceptar el [[1118]] i fou proclamat regent d'Alep; el [[1119]] va haver de lluitar contra els seus antics aliats croats, i va derrotar a Roger d'[[Principat d'Antioquia|Antioquia]] a Balat a la vall de Tell Afrin (28 de juny de 1119), quan els francs atacaven Alep, però com que la seva força era al Diyarbakır i la victòria havia provocat la reacció de la resta de senyors croats degut a la mort del príncep Roger, va signar la pau tit i que poidia ocupar Antioquia que havia quedar sense defensors. El seu fill Shams al-Dawla Sulayman fou nomenat governador-regent d'Alep.
El [[1121]] fou cridat pel sultà seljúcida per lluitar contra els georgians; un exercit de 300000 homes sota el comandament del governador de Bagdad Nadjm ed-Din al-Ghazi i en el que estava Ilghazi, va marxar cap al regne caucàsic, hi va entrar i va acampar a Tsalka, a Manglissi-Trialèthia; els georgians eren poc mes de 50000 entre ells 200 cavallers
Estant a Geòrgia es va revoltar el seu fill Sulayman, pero quan Ilghazi es va presentar a la ciutat el fill es va sotmetre. Hi ha dubtes sobre que fos una verdadera rebel·lió i no un engany per evitar cedir Alep. Sulayman en tot cas fou destituit i el govern concedit a un nebot, Badr al-Dawla Sulayman (fill d'Abd al-Djabar, germà d'Ilghazi)
| |||