Setge de Tiberíades: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: composat -> compost
m Corregit: é que els creuats liderats -> é que els croats liderats
Línia 41:
[[Guiu de Lusignan]] va esdevenir [[rei de Jerusalem]] el [[1186]] pel dret al tron de la seva esposa [[Sibil·la de Jerusalem|Sibil·la]] després de la mort del seu germà [[Balduí IV de Jerusalem]]. El [[Regne de Jerusalem]] estava políticament dividit en dues faccions: la ''facció de la cort'', amb el propi Guiu, Sibil·la i d'altres parents i aventurers nouvinguts al regne, com [[Reinald de Chatillon]], així com [[Gerard de Ridefort]], Gran Mestre dels Cavallers [[Templer]]s i la ''facció dels nobles'' liderada per [[Ramon III de Trípoli]], el qual havia esdevingut regent durant la infància de Balduí IV i s'havia oposat a la successió de Guiu al Tron de Jerusalem. Contrariat pel resultat de la mateixa, Ramon, en comptes de seguir les passes d'altres barons i cavallers dels regnes cristians, que van afanyar-se a acudir a [[Jerusalem]] a prestar obediència al nou rei, va remuntar la Vall del [[riu Jordà|Jordà]] en direcció a [[Tiberíades]].<ref>{{en}} Stephen O'Shea, ''Sea of Faith'', p. 189 Walker and Company, 2006</ref> La situació entre Guiu i Ramon esdevingué tan tensa que quasi gairebé va derivar en guerra oberta entre tots dos, de tal manera que Guiu va pretendre assetjar Tiberíades, una fortalesa que pertanyia a Ramon i que estava comandada per la seva esposa [[Eschiva de Bures]]. Finalment, la guerra es va evitar en última instància gràcies a la mediació del partidari de Ramon, [[Balian d'Ibelin]].
 
Entretant, els estats musulmans que rodejaven els [[Estats croats]] s'havien ajuntat sota un mateix govern, gràcies a [[Saladí]]. Saladí havia estat nomenat visir d’[[Egipte]] el [[1169]] i ben aviat va governar aquest territori com a soldà. En 1174 va imposar el seu govern a [[Damasc]], tot estenent la seva autoritat a [[Alep]] l'any 1176 i a [[Mossul]], cap el [[1183]]. Per bé que els creuatscroats liderats per Balduí IV havien derrotat Saladí a la [[Batalla de Montgisard]] l'any [[1177]], l'escenari del [[1180]] esdevingué una difícil treva per a tots dos bàndols, la qual va ser trencada per les incursions de [[Reinald de Chatillon]] sobre les caravanes dels musulmans que viatjaven a través de la [[Transjordània]]. Per si això fos poc, Reinald va també va amenaçar d'atacar la ciutat de [[la Meca]], a la [[Península Aràbiga]].
 
Quan Guiu va ser coronat rei, Ramon va acordar una treva per separat amb [[Saladí]] i l'any [[1187]] va permetre el sultà enviar un exèrcit al nord del Regne de Jerusalem. Al mateix temps, una ambaixada que marxava de [[Jerusalem]] a [[Trípoli (Líban)|Trípoli]] per tal de negociar un tractat entre Ramon i Guiu va ser atacada i vençuda en la [[Batalla de Cresson]], l’1 de maig de 1187 per una petita força musulmana sota el comandament de [[Al-Afdal ben Salah al-Din|Al-Afdal]]. Ramon, vençut pels remordiments va afanyar-se a reconciliar-se amb Guiu, el qual va convocar totes les forces de l'exèrcit del regne i es va disposar a marxar cap el nord a trobar-se amb [[Saladí]].