|
Els seus pares eren humils servents del Comte de Molina de Herrera. [[Blanca de los Ríos]] va sostenir que Gabriel va ser fill natural del Duc d'Osuna, però aqueixa tesi no té fonament i avui està completament desacreditada, ja que de ser certa Tirs haguera necessitat [[dispensa papal]] per a entrar en l'[[Orde de la Mercè]]. A més el Duc d'Osuna era llavors molt vell i es trobava acreditat en [[Nàpols]]. D'altra banda, la partida de naixement que al·lega Blanca de los Ríos és pràcticament il·legible i fa nàixer a Tirso el [[1584]]. [[Luis Vázquez]]<ref>"Gabriel Téllez nació en 1579. Nuevos hallazgos documentales", a ''Homenaje a Tirso'', L. Vázquez, ed., Madrid: Revista Estudios, 1981, Pp. 19-36</ref> defensa que va nàixer l'any 1579. Cap dels seus enemics contemporanis, d'altra banda, li va atribuir aqueix origen.
Va ser deixeble de [[Lope de Vega]], a qui va conèixer com a estudiant a [[Alcalá de Henares]]. El [[4 de novembre]] de 1600 ingressa en l'Orde de la Mercè, prenent els hàbits el [[21 de gener]] de 1601 al monestir de Sant Antolí de [[Guadalajara (Castella-La Manxa)|Guadalajara]]. Es va ordenar sacerdot l'any 1606 a [[Toledo]]: ací va estudiar Arts i Teologia i va començar a escriure; aquesta va ser la ciutat on va viure més temps, i des d'ella va fer viatges a [[Galícia]] (el 1610 o 1611), a [[Salamanca]] el 1619, a [[Lisboa]], etc... L'any 1612 va vendre un lot de tres [[comèdia|comèdies]], i hom creu que ja havia escrit abans una primera versió de ''El vergonzoso en Palacio''; de 1611 és ''La villana de La Sagra'', de cap a 1613 ''El castigo del penseque'' i la trilogia de ''La santa Joana'', i de 1615 ''Don Gil de las calzas verdes''; aquest mateix any va estrenar en la festa del [[Corpus Christi]] toledà ''Los hermanos parecidos''. Per aquesta època, si bé conreava temes religiosos, les seues [[sàtira|sàtires]] i comèdies li havien causat problemes amb les autoritats religioses, el que va provocar que es retirara entre [[1614]] i [[1615]] al monestir d'Estercuel, a [[Aragó]]. Potser és per això que gairebé no figura en el ''[[Viaje del Parnaso]]'' de [[Miguel de Cervantes|Cervantes]]. Entre 1616 i 1618 va residir a [[Santo Domingo]], on va ser professor de [[teologia]] durant tres anys a la seua universitat i va intervenir en assumptes de la seua Orde. Aquesta estada li va permetre conèixer nombroses històries de la Conquesta que va usar més tard a les seues obres. Al seu retorn, l'any 1618, es va instal·lar a Madrid, on entre 1624 i 1633 van aparèixer les cinc ''Parts'' de les seues comèdies; aquestes "profanes comèdies" li van costar un gran escàndol i el desterrament a [[Sevilla]]. L'any 1622 va participar en el certamen poètic amb motiu de la canonització de [[Isidre el Llaurador|sant Isidre]]; el [[1625]] la Junta de Reformació creada a instàncies del [[comte-duc d'Olivares]] el va castigar amb reclusió al monestir de Conca per haver escrit comèdies profanes "i de mals incentius i exemples", i va demanar el seu desterrament i excomunió major en cas de reincidència. Però Tirso de Molina va continuar escrivint i no es van prendre mesures majors contra ell en desinflar-se les mesures moralitzadores del comte-duc; és més, el 1626 va tornar a residir a Madrid i va ser nomenat comanador de Trujillo, per la qual cosa va viure a la ciutat extremenya fins al 1629, que va tornar a Toledo i possiblement a Madrid. Entre 1632 i 1639 va estar a [[Catalunya]], on va ser nomenat definidor general i cronista de la seua Orde; en aquest últim càrrec compon la ''Història general de l'Orde de la Mercè'', que comença el 1632 i acaba el 1639. En aquest últim any el pontífex [[Urbà VIII]] li va concedir el grau de mestre. Però els enfrontaments amb membres de la seua pròpia Orde el van portar al desterrament a [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]] l'any 1640. Els seus últims anys els va passar a Sòria, com a comanador del convent de la Mercè, càrrec per al qual va ser nomenat l'any en 1645. Va morir a Almazán el 1648.
Tot i que ''[[El burlador de Sevilla y convidado de piedra]]'' ha tingut una enorme influència en la cultura mundial com a origen del mite de [[Don Juan]], en el seu temps la versió més coneguda de l'obra va ser una refosa, ''Tan largo me lo fiais'', realitzada pel dramaturg i actor [[Andrés de Claramonte]], també autor de ''La estrella de Sevilla''.
|
