Muhàmmad Úmar Beg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ejada a l'altre meitat el -> ejada a l'altra meitat el
m Corregit: , melons, etc...). Dotze d -> , melons, etc.). Dotze d
Línia 8:
Un servidor d'Alim Khan, de nom Muhammad Rejeb Karajeh, que havia estat exiliat a [[Bukharà]], va tornar a Kokand, provocant la hostilitat de Muhammad Riza Beg i el seu amic Kitaki, que era un famós comandant karakalpak. Aquestos dos van intentar agafar el poder a Kokand però el complot fou revel·lat per un esclau i Umar Khan i Muhammad Rejeb va adoptar mesures per aturar-los; foren convidats a una festa a palau on Riza Beg fou arrestat i portat a una presó on fou estrangulat; Kitaki fou massacrat; les seves propietats foren confiscades. Rejeb fou nomenat governador de [[Khodjend]].
 
Umar Khan va enviar un delegat a [[Rússia]] per tractat de les visites de caravanes russes a Kokand; es va proposar l'acord de que si una caravana era saquejada a la primera meitat del camí l'emperador havia de pagar els danys, i si era saquejada a l'altra meitat els pagaria el khan, i així fou acordat. Les caravanes van fluir a la zona. Abd al-Karim relata que un soldat rus va matar a un enviat kokandi a a Kiziljar, i els russos van pagar una multa de mil ''tilas''. Les relacions amb Rússia dugueren a la famosa visita del coronel Nazarof el 1813-1814 per explicar l'incident de la mort dels enviats kokandis a la frontera russa, un dels quals havia estat mort per un fora de la llei a la frontera (que segurament és l'incident relatat per Abd al-Karim); [[Nazarof]] anava acompanyat d'una escorta de cosacs i portava mercaderies per valor de 20.000 [[ruble]]s. Foren allotjats a un camp als jardins del palau i se'ls va facilitar menjar (pa, arròs, te, melons, etc...). Dotze dies després d'arribar Nazarof es va entrevistar amb el khan al que dona el nom d'Amir Vali Niami que potser era un malnom o un malentès. Nazarof en el seu relat descriu al khan com un home d'uns 25 anys; a l'audiència van estar presents delegats de [[khanat de Bukharà|Bukharà]], [[Khanat de Khivà|Khivà]], els sarsans (no identificats) i [[Xina]] (probablement el governador xinès de la [[regió de l'Ili]]). Després els cosacs van poder marxar però Nazarof fou retingut per pagar amb sang per les morts dels dos enviats kokandis; si es voli salvar s'havia de fer musulmà i si no, seria penjat; però això només fou una amenaça i de fet fou molt ben tractat i portat a diversos actes com a espectacles musicals i una cacera a [[Marghilan]]; en aquesta fou apedregat pels camperols com a ''kafir'' (infidel); després va poder tornar.
 
El 1814 va capturar [[Turquestan (ciutat)|Turkestan]] i el khan va reclamar tribut als kazakhs del baix [[Sir Darya]]; com que s'hi van oposar es va produir una llarga lluita durant la qual els kokandis van construir nombrosos forts al riu sota Turkestan, a Jany Kurgan, Julek, Ak Musjid, Kumish Kurgan, Chim Kurgan, Kosh Kurgan i altres, sent el més important [[Ak Musjid]], construït vers 1817 a la riba esquerra del Sir Darya i a l'any següent traslladat a l'altra riba; els altres forts estaven subjectes al beg d'Ak Musjid que al seu torn estava subordinat al governador de [[Taixkent]]. Els kokandis foren avariciosos i van cobrar fotes taxes als kazkahs (sis ovelles per kibitka) a més d'una taxa d'un terç dels corns, i els habituals regals als zlakechiks o cobrador de taxes; també hi havia taxes sobre la fusta, carbó de fusta i fenc (cada kibitka havia d'aportar 24 bosses de carbó a l'any, quatre corns plens de saksaul per oli i mil feixos de canyes. A més cada kibitka havia d'aportar un home amb el seu equipament per treballar als horts dels uzbeks, o reparar els forts, o netejar els estables, sis vegades a l'any, i en temps de guerra tots els kazakhs hàbils estaven obligats a servir i aportar el seu propi cavall i provisions; els uzbeks a més tenien un comportament brutal i s'emportaven a les dones dels kazakhs sense pagar el acostumat kalim o pagament (dot) per una esposa i casant-s'hi en oposició a la xara. Les guarnicions uzbekes eren petites: a Ak Musjid 50 soldats a més de 100 comerciants bukharians i kokandis; a Kumish Kurgan 25 soldats, a Kosh Kurgan, quatre soldats; a Julek uns quaranta <ref>aquesta dada consta el 1853, abans no se sap segur</ref>