Hauran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: IX es van instal•lar a la regi -> IX es van instal·lar a la regi |
m Corregit: tornar la tranquil•litat. La zona -> tornar la tranquil·litat. La zona |
||
Línia 23:
Al final del segle XIX els otomans van formar una província que incloïa l'Hauran, Nukra, Djaydur, Djawlan (Golan), Adjlun i Balka. L'administració d'aquesta província va sotmetre als drusos; es van instal·lar al país colònies circassianes i txetxenes i una seguretat relativa es va establir a la regió. A la plana els nòmades àrabs van deixar de cobrar les taxes als sedentaris. La via fèrria [[Damasc]]-[[Hedjaz]] va suposar el final de les caravanes de peregrins.
Hauran fou ocupat per les forces àrabs de [[Faisal I|Faysal]] del [[1918]] al [[1920]]. El juliol del [[1920]], després de l'entrada dels francesos a Damasc, Hauran es va revoltar, però els francesos van dominar la regió. El [[1925]] es va produir una revolta general dels drusos que fou reprimida amb grans esforços pels francesos. Després va retornar la
La zona fou inicialment una província o ''liwa'' amb capital a Adhria i formada per dos kada amb capitals a Adhria i Azra. Aquesta província tenia el [[1933]] una població de 83.000 habitants (77.000 sedentaris en 110 pobles); les poblacions principals a més de les capitals de districte eren Busra i Nawa. El [[1946]] es van constituir les governacions d'Hauran i Djebel Drus, i el [[1954]] el nom de la governació d'Hauran es va canviar a Daraa. El [[Djawlan]] (que pertanyia a la [[governació de Damasc]]) es va constituir en província el [[27 d'agost]] de [[1964]]. Avui dia les principals citats son [[Busra]], [[Daraa]] (Der'a), [[Irbid]], [[Quneitra]] (o [[Kuneitra]]), [[Ramtha]] i [[Suwaida]].
| |||