Juan Domingo Perón: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ent es va instal•lar a Madrid, -> ent es va instal·lar a Madrid,
m Corregit: ivades de col•locacions i es van -> ivades de col·locacions i es van
Línia 48:
El pla elaborat entre Perón i Mercante i els sindicats incloïa accedir al llavors poc influent Departament Nacional de Treball. Perón va maniobrar dintre del govern perquè l'hi designés al capdavant d'aquesta repartició i aprofitant el tancament del [[Congrés de la Nació Argentina|Congrés Nacional]], va posar en vigència per decret un gran nombre de lleis de tall social que des de dècades havien estat presentades pels diputats socialistes (sent el de més anomenada d'ells Alfredo Palacios) al parlament argentí i eren sumàriament vetades per les majories conservadores o radicals. La sanció de tals mesures li va valdre fer-se poderosos enemics entre els industrials, ramaders i comerciants. No obstant això, la posició de Perón dins del govern militar, lluny de debilitar-se, es va enfortir gràcies al suport d'un creixent nombre de sindicats que recolzaven la seva gestió què, al seu torn, anaven prenent consciència del seu veritable poder com factor de pressió pública.
 
Poc després va aconseguir que el Departament de Treball fos elevat al rang de Secretaria de Treball. Amb el suport d'una part important del moviment obrer, va començar a desenvolupar gran part del programa sindical històric: es van crear els tribunals de treball; es va sancionar el Decret 33.302/43 estenent la indemnització per acomiadament a tots els treballadors; més de dos milions de persones van ser beneficiades amb la jubilació; es va sancionar l'Estatut del Peó de Camp i l'Estatut del Periodista; es va crear l'Hospital Policlínic per a treballadors ferroviaris; es van prohibir les agències privades de col•locacionscol·locacions i es van crear Escoles Tècniques orientades a obrers. Al [[1944]] es van signar 123 convenis col·lectius que afectaven a més d'1.400.000 obrers i empleats i el [[1945]] uns altres 347 per a 2.186.868 treballadors.
 
En aquest marc els sindicats van començar un període de gran creixement. Van començar a afiliar massivament als "nous" treballadors, els quals estaven emigrant massivament a la ciutat des de l'interior del país i països limítrofs.