Diferència entre revisions de la pàgina «Llengua minoritzada»

m
Corregit: ícia. La cristal•lització del conce -> ícia. La cristal·lització del conce
m (Corregit: cticament nul•les. Tanmatei -> cticament nul·les. Tanmatei)
m (Corregit: ícia. La cristal•lització del conce -> ícia. La cristal·lització del conce)
Les llengües minoritzades es caracteritzen per haver patit la imposició legal o fàctica d’una altra llengua, legitimada gràcies al suport explícit d’un poder polític. Així, els processos de minorització van partir de situacions de pràctic [[monolingüisme]] on, en un determinat territori, la major part de la seva població només dominava una llengua, la qual ocupava gairebé tots els àmbits socials i privats d’ús. Històricament, aquestes situacions eren força perdurables ja que les possibilitats dels òrgans de poder d’intervenir en l’àmbit dels usos lingüístics, durant l’Edat Mitjana o Moderna, eren pràcticament nul·les. Tanmateix, ja en aquesta època es poden trobar disposicions legals sobre usos lingüístics, com ara l’Ordenança de Villers-Cotterêts, dictada en 1539 pel Rei de França Francesc I, que imposava l’ús del francès en l’administració i la justícia.
 
La cristal•litzaciócristal·lització del concepte i la realitat de l’[[Estat nació]], cap a finals del segle XVIII, va portar a la creació, al nostre continent, d’unes estructures polítiques més evolucionades, les quals van tenir cada cop major poder i capacitat d’influència sobre els seus administrats. Aquesta evolució va anar parella a un ànim d’uniformitzar tots els diferents pobles i llengües que hi havia dins les fronteres polítiques, ben evidentment, assimilant-los a la cultura i identitat del poder polític estatal. En el cas espanyol, un exemple clar són els [[Decrets de Nova Planta]], dictats entre 1707 i 1716, que imposaven l’ús oficial de la llengua castellana en tots els seus territoris de parla catalana.
 
El poder omnímode de l’estat per fer executar les seves ordres, el prestigi del que podia gaudir davant la població, la creixent interactuació de l’administració amb l’administrat, o el perfeccionament i universalització dels seus medis de socialització, ja fos l’escola, el servei militar o els mitjans de comunicació, van facilitar l’extensió en el coneixement de la llengua oficial de l’estat, a zones on fins poc abans aquell codi era pràcticament exogen.
1.141.995

modificacions