Marès: diferència entre les revisions

A forma de resum podríem definir, per tant, la pedra de marès com un material constituït principalment per carbonat càlcic, d'una alta porositat que facilita l’entrada d’aigua dins la pedra molt tova i d’una resistència a compressió molt baixa en comparació amb altres pedres utilitzades com a materials de construcció.

Com ja hem vist les característiques intrínseques del marès afavoreixen l'entrada d'aigua dins la pedra. A més, a l'edifici amb problemes d'humitat, aquesta és relativament estàtica i es troba permanentment instal·lada, i manté saturada o molt carregada l’estructura cavernosa del marès durant llargues temporades, encara que amb variacions estacionals.

Dins la tipologia d’humitats definim la humitat ascendent com aquella que té el seu origen en el subsòl i que, després d'arribar a la base o parets laterals del fonament ascendeix pels murs fins arribar zones situades per sobre de la rasant, on es manifesten i es fan visibles. Aquest tipus d'humitat l’hem d’entendre com un fenomen actiu i dinàmic provocat pel fenomen de la capil•laritat, on s'estableix un equilibri entre l’aigua absorbida des del subsòl i l'aigua evaporada mitjançant els paraments del mur.

Els símptomes de la humitat ascendent es manifesten a curt termini. provocant l'aparició d'una banda obscura localitzada en les zones baixes de l’edificació. L’alçada d'aquesta franja és variable i depèn de diferents factors. Entre ells cal destacar l’orientació del mur, on l'alçada capil•lar és major i més intensa en les façanes orientades al nord, degut al menor grau d’evaporació.