Òpera russa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a manera, paral.lelament als de Gl -> a manera, paral·lelament als de Gl |
m Corregit: familiar il.lustrat, des de m -> familiar il·lustrat, des de m |
||
Línia 13:
en l'impuls creatiu que aporta una actitud artística de caràcter nacional en connexió amb els èxits i tècniques de la música occidental que s'interpretava a les sales de les escasses ciutats de Rússia en què la música culta era un fenomen social viu.
[[Fitxer:Michail Ivanovič Glinka.jpg|thumb|esquerra|[[Mikhaïl Glinka]]]]
Fins al moment en què es va produir el fenomen Glinka, la vida musical russa havia estat molt lligada a les classes altes, fins i tot als teatres creats a imatge de la modèlica [[França]], imitada en les formes, maneres i idioma, les produccions musicals no eren sinó el resultat d'una deliberada actitud mimètica davant les fórmules estrangeres. Amb Glinka, el nacionalisme va ser, abans que res, una actitud, fins i tot una reacció davant les fórmules occidentals, que va deixar d'admirar com a únics models vàlids després del seu viatge per [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Alemanya]] entre 1830 i 1833. Acostumat des de la seva infància als sons diferents del folklore de la seva terra ([[Smolensk]]) i influït per l'orquestra de camperols d'un familiar il
òpera nacional, que va començar a seriós quan un text en la pròpia llengua va rebre una traducció musical adequada.
| |||