Pantel·leria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: aronia de Pantel•leria fou const -> aronia de Pantel·leria fou const |
m Corregit: i tot la instal•lació de habita -> i tot la instal·lació de habita |
||
Línia 82:
Vers el [[700]], la població cristiana fou exterminada pels àrabs de Tunísia dirigits per [[Abd al-Malik ibn Katan]], després vali d'Hispània, que van visitar periòdicament l'illa però el [[836]] encara era bizantina i se sap que servia de base per la flota que lluitava contra els musulmans a Sicília, No se sap en quin any la van conquerir els aglàbides però és segur que ja la dominaven el [[864]] i hi van portar colons [[berbers]] que la van repoblar; aglàbides, fatimites i zírides van posseir l'illa fins el [[1123]]. El gener del [[1026]] una flota zírida de 400 vaixells que anava en ajut de Sicília va naufragar prop de l'illa. El [[1087]] els [[Pisa|pisans]] i [[Gènova|genovesos]] van atacar Pantel·leria, que fou durament castigada, i van concentrar les seves naus per atacar Ifriquiya però els illenca van advertir a l'emir mitjançant un colom missatger.
El [[1123]] la va conquerir [[Roger de Sicília]] quan tornava de Mahdia, massacrant als seus habitants; l'illa va quedar integrada al regne normand, però sense guarnició que ho garantís. El [[1148]] hi va desembarcar la flota de Jordi d'Antioquia abans d'anar a conquerir Mahdia i va fer l'annexió definitiva. Onze anys després va passar als almohades. Pel tractat de [[6 d'agost]] de [[1221]] el governador almohade de Tunis va cedir l'illa a l'emperador Frederic II, sota reserva d'autonomia administrativa i judicial pels musulmans de l'illa i de la cessió de la meitat dels impostos a Ifriquiya. El [[1270]] l'illa, com tota Sicília, va passar a [[Carles I d'Anjou]], fins a la seva caiguda a les [[Vespres Sicilianes]] del [[1282]]. El [[1311]] una flota [[Catalunya|catalana]] dirigida per [[Lluís de Requesens i Zúñiga|Lluís de Requesens]] hi va obtenir una gran victòria naval i la família Requesens va obtenir el títol de barons (i després prínceps) de Pantel•leria que fou el nom que li van donar els catalans. El [[1403]] un curiós tractat regulava la manera en que els catalans podien ocupar [[Gerba]] i els tunisians Pantel•leria, però aquest tractat mai va anar seguit d'efectes pràctics. Els catalans van protegir a la població musulmana i el rei Alfons d'Aragó es queixava el [[1438]] al emir de Tunis de que alguns funcionaria hàfsides encoratjaven l'emigració i demanava el retorn dels emigrats i fins i tot la
El [[1550]] i el [[1553]] fou atacada pels [[Imperi Otomà|turcs]], essent baró de Pantel•leria Josep de Requesens de Palerm, fill de Bernat de Requesens. En aquest segle una part de la població era cristiana i un altra musulmana però vestien i parlaven la mateixa llengua que va evolucionar de manera similar al maltès. El [[5 de setembre]] de [[1620]], la baronia de Pantel·leria fou constituïda en principat per [[Felip III d'Espanya]] i concedida a [[Antoni de Requesens i Requesens]]; els Requesens en van conservar el títol fins al [[segle XIX]], en què va passar als Reggio, prínceps de la Catena, i als Grifeo. El [[1730]], Francesco de Requesens de Pantel•leria (príncep des de feia deu anys) va construir la famosa Villa Pantelleria de [[Palerm]]; el [[1759]], Giuseppe Antonio de Requesens va esdevenir príncep i va fundar la ciutat de Solanno, a Sicília, cosa que li va significar el desastre econòmic en endeutar-se excessivament; algunes possessions van passar a la seva cosina Teresa de Requesens, casada amb Giuseppe Gravina, príncep de Comitali; Giuseppe Antonio fou el darrer príncep amb poder feudal; el va succeir el seu germà Emanuele de Requesens, fins a la seva mort el [[24 de març]] de [[1848]].
| |||