Revisió del 07:10, 20 oct 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: patir un col.lapse econòmic -> patir un col·lapse econòmic ← Edició anterior		Revisió del 07:10, 20 oct 2013 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: risi post-bèl.lica i ser aut -> risi post-bèl·lica i ser aut Edició següent →
Línia 32: Després de la II Guerra Mundial, es derrolló un motor de sis cilindres i 4483cc pel model Grand Sport 26CV. Un altre model, nomenat Llac Sport (1954-1957) emprava un motor Maserati. Els models Llac America posteriors (1957-1959) van emprar motors BMW de 2,6 o 2,7 litres, o motors Simca. Aquests vehicles de sèrie aconseguien els 190 km / h sense preparacions. L'any 1947, els Talbot Llac Gran Sport, van guanyar el Gran Premi de França de 1947 i les 24 Hores de Le Mans de 1950. En ser època de crisi post-bèl.·lica i ser automòbils de luxe, les polítiques d'impostos establertes a França van fer que l'empresa (igual que altres marques de vehicles d'alta gamma com Hotchkiss, Delahaye i Lagonda) comencés a tenir seriosos problemes financers que van acabar el 1959 amb la compra de la Talbot-Lago per part de la llavors pròspera Simca. (Simca va ser posteriorment absorbida per Chrysler el 1963, i va passar a ser coneguda com a Chrysler França en 1970). Els Talbot-Llacs s'han convertit en automòbils molt valorats en diverses subhastes, assolint valors de 3.685.000 $ en la subhasta Pebble Beach de 2005 per un T150-C Llac Speciale Teardrop Coupe de 1938. El mateix any, la licitació més alta en una subhasta a Christie's per un Talbot-Lago T150 C-SS Teardrop Coupe de 1937 amb carrosseria de Figoni i Falaschi aconseguir la xifra de 3.535.000 $.

Talbot-Lago: diferència entre les revisions