Totemisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la sublim intel•ligència i la cult -> la sublim intel·ligència i la cult |
m Corregit: tes en la recol•lecció de la mel -> tes en la recol·lecció de la mel |
||
Línia 22:
Entre algunes [[Tribu_(antropologia)|tribus]] [[indígena|indígenes]] i [[amerindi | nacions natives d'Amèrica del Nord]] les qualitats dels animals reflecteixen o reflectien forces sobrenaturals i atribucions espirituals. D'entre alguns dels animals reconeguts està l'[[ós]], el [[falcó]], el [[peix]], el [[bisó]], i el [[Taxidea taxus | teixó]]. Aquests eren animals de gran importància.
Existeixen diferents teories sobre el seu origen. Els antropòlegs materialistes suggereixen que el totemisme va néixer com una manera de protegir els animals i les plantes de [[extinció]]. D’aquesta manera, cada tribu es va encarregar de protegir un animal tòtem acordant, per exemple, que només ells el caçarien, o també en cas contrari, protegir l'animal totèmic establint un [[tabú]] que prohibia la ingesta de l’animal o vegetal en qüestió per part de la tribu. A la pràctica, el totemisme es duia a terme assignant el nom de l'animal al nom de la tribu, així, els antropòlegs trobaven en els seus viatges, per exemple, el clan dels castors, o el clan dels [[bedoll]]s, entre molts altres tòtem d'animals i plantes que de vegades, humorísticament, eren adjectivats per formar combinacions del tipus "bisó rialler". Altres antropòlegs menys entusiastes van afirmar que el totemisme va néixer senzillament com una necessitat lingüística de designar els seus veïns, i no van trobar millor manera de fer-ho que usant les paraules que tenien a mà i que millor caracteritzaven els animals. Si els seus veïns eren especialistes en la
Antropòlegs més espirituals, basant-se en els increïbles testimonis orals recollits en les seves investigacions, van escriure que l'home primitiu tenia una relació molt especial amb els animals, que mitjançant pràctiques rituals o ingesta d'[[endògens]], el nostre ancestre recordava o experimentava la vida d’un animal o planta, que ell mateix havia estat. I que, per tant, ingerir la carn del seu animal totèmic era equivalent a menjar un ésser de la seva mateixa espècie, pràctica [[tabú]] o prohibida en moltes regions.
| |||