Traqueobionts: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en quan a -> quant a |
m Corregit: rm (i les cèl.lules dels qual -> rm (i les cèl·lules dels qual |
||
Línia 30:
Els cormòfits van tenir la capcitat d'adaptar-se a la vida en medi terrestre, gràcies a l'adquisició de determinades capacitats i amb el desenvolupament, sobretot, de teixits i òrgans que els permeten de controlar la seva economia hídrica (balanç d'entrades i sortides d'aigua) i, en conseqüència, de mantenir força estable el grau d'hidratació del [[citoplasma]] cel·lular, independentment de la [[humitat]] exterior. Aquesta capacitat s'expressa qualificant els cormòfits d'organismes '''homeohidres'''. El grau d'hidratació del seu citoplasma es mou a l'entorn del 98-99% (en casos extrems entre un 70-75% en alguns xeròfits), però si el grau d'hidratació baixa més enllà d'un límit, les plantes vasculars es marceixen irremeiablement ([[punt de marciment permanent]]) i moren. Només les llavors i algunes plantes com l'[[orella d'ós]] (''Ramonda myconi''), poden entrar en estat de [[latència]].
Els homeohidres s'oposen als vegetals terrestres '''[[poiquilohídria|poiquilohidres]]''' ([[briofitins]], [[fongs]] i algunes [[algues]]), atès que el grau d'humitat citoplasmàtic dels quals oscil·la fortament en consonància amb les condicions ambientals. Aquests vegetals, que no tenen corm (i les cèl
== Principals línies evolutives ==
| |||