Primera República Francesa: diferència entre les revisions

Per altra banda, la ruïna de les finances franceses havia arribat a tal extrem que l'únic recurs de què disposava el govern era el pillatge dels països de l'estranger; a més, si es feia la pau, els directors s'haurien trobat amb el problema de la reintegració a la vida civil dels antics soldats i amb les ambicions polítiques dels generals; per això, el Directori va decidir dur a terme campanyes militars expansionistes legitimades amb el pretext de dur la llibertat a Europa exportant-hi la Revolució; el [[1796]], el general [[Hoche]] va sotmetre de nou la Vendée, així com les victòries de Napoleó a Itàlia, compensaren les derrotes de [[Jean-Baptiste Jourdan|Jourdan]] i [[Jean Victor Marie Moreau|Moreau]] a Alemanya. Així, el maig de 1796, el rei [[Víctor Amadeu III]] de [[Sardenya]] va acceptar cedir [[Niça]] i la [[Savoia]] a França com també permetre l'establiment de guarnicions franceses a les fortaleses del [[Piemont]]; per l'agost, el segon [[tractat de San Ildefonso]] va confirmar la supeditació d'Espanya a França, iniciada el [[1795]] arran del [[Tractat de Basilea]] que havia posat fi a la [[Guerra Gran]], i per l'octubre, es va arribar a una pau amb Nàpols.

 

 

La Conferència de [[Rastatt]] ([[desembre]] de [[1797]]), on es decidia el futur dels regnes d'Alemanya, hauria pogut significar la fi de la guerra; ara bé, els Directors desitjaven noves campanyes a l'exterior i, al seu torn, després dels èxits aconseguits a Itàlia, Napoleó no volia tornar pas a l'obscuritat. Per tot això, el Directori organitzà una expedició a [[Egipte]], dirigida per Napoleó, qui, així, hauria d'estar-se força lluny de París, com també, a més de completar l'annexió del Piemont, va enviar el general [[Guillaume Marie Anne Brune|Brune]] a envair [[Suïssa]] i el general [[Louis Alexandre Berthier|Berthier]] a ocupar els [[Estats Pontificis]] i instaurar-hi la República Romana. A tot arreu dels països ocupats, la gent odiava els francesos pels seus pillatges.