Tractat de Verdun: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 188.79.30.174 (discussió) a l'última versió de Legobot
Línia 28:
El [[840]], a la mort de Lluís el Pietós, la guerra entre els seus fills va començar immediatament. El fill gran, Lotari, va reclamar submissió als seus dos germans, Lluís i Carles, i poder sobre els seus regnes. Un altre germà, [[Pipí I d'Aquitània]], no va prendre part en la disputa ja que havia mort el [[838]], però el seu fill [[Pipí II d'Aquitània|Pipí II]] havia heretat el [[regne d'Aquitània]] en contra de la voluntat del seu avi, Lluís I, que volia deixar el regne al seu fill Carles. Lotari va donar suport a les reclamacions de Pipí II.
 
El [[841]], Lluís el Germànic, fill del primer matrimoni de Lluís I, es va aliar amb Carles, fill d'un segon [[Mascle|m]][[Astrofotografia|a]][[Testicle|t]][[Ripton|r]][[Insecte|i]][[Massachusetts|m]][[Oliva|o]][[Noseana|n]][[i]]matrimoni, i tots dos junts van derrotar l'exèrcit de Lotari a la [[Batalla de Fontenoy-en-Puisaye]]. El [[842]], els dos germans van segellar la seva aliança en el [[Jurament d'Estrasburg]]. Després d'això, Lotari es va mostrar disposat a negociar.
 
Finalment, segons va quedar estipulat en el tractat, Lotari va rebre la [[França mitja]], del [[Mar del Nord]] a [[Itàlia]] i el títol d'[[Emperador d'Occident]]; Lluís el Germànic, la [[França oriental]] o Germania (el futur [[Imperi Alemany]]); i Carles, la [[França occidental]] (el futur Regne de [[França]]).
 
Sovint es presenta aquest tractat com l'inici de la dissolució del gran imperi de [[Carlemany]], però en realitat reflecteix l'adhesió a la idea [[francs|franca]] de la divisió de l'herència, en lloc de la [[cosí|primo]][[geni|genitura]]primogenitura. Si Carlemany no va poder seguir aquest costum va ser degut a la mort prematura de tots els seus fills, excepte [[Lluís I de França|Lluís I]].
 
== Vegeu també ==