Movistar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: egrada en varis consorcis -> egrada en diversos consorcis |
m Corregit: esp) i de varis operadors -> esp) i de diversos operadors |
||
Línia 22:
A principis dels anys noranta, Telefònica va segregar la seva filial dedicada al negoci dels mòbils a Espanya (primer analògic sota la marca MoviLine i després [[GSM ]]sota la marca MoviStar). Paral·lelament, es va desenvolupar l’expansió internacional del grup, amb adquisicions d’operadores de telecomunicacions, generalment monopolis estatals, a [[Perú]], a [[Xile ]]i a l’[[Argentina]]. A la primera fase, aquestes companyies van seguir desenvolupant-se i expandint el seu negoci com un tot, sense segregació dels filials mòbils. Telefònica Mòbils era simplement una empresa espanyola.
El següent salt qualitatiu del grup es va donar amb la privatització de [[Telebràs ]] el [[1998]]. Telefònica, que estava integrada en diversos consorcis, va aconseguir el control de l’operador fix de [[São Paulo|Sao Paulo]] (Telesp) i de
El [[2001]], Telefònica Mòbils va intentar introduir-se al mercat europeu mitjançant la adquisició d’una sèrie de llicencies de tecnologia 3G a diversos països europeus. El cas d’[[Alemanya]] va ser el mes onerós, comprant mitjançant subhasta, a través d’un consorci al que també participava l’operador finlandès [[Sonera]] (Group 3G), una llicència per 8.410 milions d’euros. També es van adquirir llicències a Àustria, a Suïssa i a Itàlia; arribant a crear una nova marca, la Quam, per a les seves operacions a Alemanya, Suïssa i Àustria. No obstant això, davant la no disponibilitat de tecnologia 3G a temps, Telefònica Mòbils va haver d’abandonar els països europeus al 2002.
| |||