Abd-al-Màlik al-Ghazi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: int una i altre vegada am -> int una i altra vegada am |
m Corregit: donar la noticia al sultà -> donar la notícia al sultà |
||
Línia 1:
'''Abu-Marwan Abd-al-Màlik al-Ghazi''' o, més senzillament, '''Abd-al-Màlik al-Ghazi''' fou sultà [[sadita]] del Marroc, fill de [[Muhammad I al-Mahdi]]. Va agafar el títol honorífic d'al-Mutasim.
Al inici del regnat del seu germà [[Abd Allah al-Ghalib Billah]] (1557–1574) Abd al-Malik estava a [[Sigilmasa]] junt amb el seu germà [[Ahmad al-Mansur |Ahmad ibn Muhammad]] i al considerar en perill la seva vida van fugir cap [[Tlemcen]] on se'ls va reunir poc després un tercer germà, Abd al-Mumen. Després d'un temps residint a Tlemcen es van traslladar a [[Alger]] on van viure fins la mort de Abd Allah. Llavors Abd al-Malik va anar a [[Constantinoble]] (febrer) i va demanar al sultà un exèrcit per enderrocar al seu nebot; el sultà va refusar. Però Abd al-Malik i la seva mare Sahaba Rahmania van restar a la cort insistint una i altra vegada amb el sultà, que es diu que va canviar d'idea degut a que les forces cristianes castellanes havien ocupat Tunis ([[10 d'octubre]] de [[1573]]) i el sultà [[Murad III]] a causa d'un somni va enviar una flota per la reconquesta (450 vaixells i 100.000 soldats i auxiliars manats per Sinan Pasha) que van conquerir Tunis després d'un setge de 40 dies, el [[3 de setembre]] de [[1574]]; Abd al-Malek s'havia embarcat amb aquesta flota. Immediatament després de la victòria Abd al-Malik va enviar un missatger per portar noticies dels fets a la cort del sultà, el qual va arribar abans que els missatgers oficials. La seva mare Sahaba Rahmania va ser la primera que se'n va assabentar, va anar a palau i li va donar la
El [[1575]] Abd al-Malik estava a Alger amb la orde del sultà per reunir gent per l'empresa. Com que no podia pagar a les tropes va prometre deu mil peces una vegada obtingut el tron. Va reunir un exèrcit de 4000 homes. Un altra versió diu que només va demanar al paixà una escorta lleugera ja que estava convençut que al entrar al Marroc les tropes del seu nebot no el voldrien combatre. Sigui amb un exercit nombrós o amb una escorte lleugera, es va presentar al Marroc el febrer del [[1576]]. Es va aturar a Al-Rukn al territori dels Beni Waretsin, on el va anar a trobar el seu nebot. Les tropes andalusines d'aquet, manades per Said al-Daghali, van desertar i es van passar a Abd al-Malik; tement que altres tropes seguirien l'exemple, o potser perquè algunes més ho van fer, Abu Abd Allah Muhammad II al-Maslukh va fugir primer cap a [[Fes]] on va recollir les seves coses més valuoses, i després cap a [[Marràqueix]], i Abd al-Malik va entrar a Fes sense lluita (finals de març de [[1576]]). Llavors va pagar als turcs (amb un préstec obtingut dels notables de Fes) i es va disposar a anar a Marràqueix. El seu nebot va decidir combatre i va marxar amb un exèrcit i els dos bàndols van xocar a Khandak al-Rihan, prop d'al-Sharath a la província de [[Salé]]; Abu Abd Allah Muhammad II fou derrotat i va fugir cap a Marràqueix. Ahmad al-Mansur, germà d'abd al-Malik, va perseguir al fugitiu cap a la ciutat i al-Maslukh quan ho va saber va abandonar Marràqueix i es va refugiar a les muntanyes Daren. Ahmad va ocupar Marràqueix pel seu germà que aviat es va presentar a la ciutat. Va fer un intent de perseguir a al-Maslukh però se li va perdre la pista i va renunciar.
| |||