Domingo Dulce y Garay: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Fotos
m Corregit: refusats varies vegades p -> refusats diverses vegades p
Línia 22:
 
== El 7 d'octubre ==
Va pertànyer a la guàrdia reial en l'última època d'aquesta tropa, i el [[1841]] passà al cos d'[[alabarder]]s, trobant-se al palau la nit del [[7 d'octubre]], en que esclatà la insurrecció militar que es proposava restablir en la regència de [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) |Maria Cristina]], en lloc del general [[Espartero]]. Els sediciosos, al front dels quals s'havia posat el general [[Manuel de la Concha]], assaltaren el palau reial, amb el propòsit d'apoderar-se de la reina [[Isabel II d'Espanya]] i de la seva germana la infanta, però foren refusats variesdiverses vegades pels alabardes de la cambra de guàrdia situada a dalt de l'escala principal i dirigits per Dulce. La enèrgica actitud d'aquestes forces feren fracassar el moviment, i Dulce fou premiat amb el grau de coronel i la llorejada de Sant Ferran.
 
Poc temps després (el [[1842]]) rebé el nomenament de gentil-home de cambra del Rei. Ascendit a brigadier el [[1847]], a [[mariscal de camp]] el [[1849]] i a [[tinent general]] el [[1854]], exercí diversos comandaments a [[Catalunya]] i [[Aragó]], i era director general de cavalleria quan esclatà la [[revolució]] de juliol de 1854, en la que desenvolupà, al costat d'[[Leopoldo O'Donnell]], un dels principals papers.