Diferència entre revisions de la pàgina «Ğazı II Giray»

m
Corregit: Rússia la renuncia a Àstrakh -> Rússia la renúncia a Àstrakh
m (Robot substitueix 'cambi' per 'canvi')
m (Corregit: Rússia la renuncia a Àstrakh -> Rússia la renúncia a Àstrakh)
Es va distingir al front de les tropes del khanat que donaven suport als otomans el [[1578]] en la guerra contra [[Pèrsia]] i va aconseguir el favor del [[gran visir]] [[Özdemiroğlu Osman Pasha]] (Othman Pasha Özdemeiroğullari). El [[1580]] durant els combats fou fet presoner pels perses junt amb soldats tàtars, i se li va oferir passar al servei de Pèrsia, cosa que va rebutjar, sent tancat llavors a la fortalesa d'[[Alamut]] (Kahkaha); el 1585 es va poder escapar d'aquesta fortalesa i va aconseguir arribar a les línies otomanes a Erzurum. Mort Özdemiroğlu Osman Pasha se'n va anar a [[Istanbul]] i es va instal·lar poc després a [[Yanbolu]], corresponent a la moderna ciutat búlgara de [[Yamboli]]. Al cap de poc el sultà [[Murat III]] que estava impressionat per la seva valentia (i segurament apreciava la fidelitat al imperi que havia demostrat) el va nomenar khan ([[1588]]). Els begs tàrtars reunits van decidir acceptar-lo i fou proclamat contra el candidat del tsar, Murad Giray d'Àstrakhan. Va nomenar a [[Fetih I Giray|Fetih Giray]] com a khalgay i a Bakht Giray (fill d'Adil Giray) com a nureddin.
 
Es van revoltar el anterior khalgay Alp Giray i Mehmed Giray, fill d'Islam II Giray. El primer es va sotmetre a petició del sultà i amb 160 homes es va presentar a Constantinoble i es va instal·lar a Yanbolu; el segon va anar a Circàssia. Va introduir un nou càrrec, el khanaga (inicialment bashaga) o caps dels begs. Va oferir a Rússia la renunciarenúncia a Àstrakhan a canvi d'una aliança i va fer una incursió a Lituània i Galítzia però es va acordar la pau a canvi d'un pagament.
 
Ja al tron, va entrar en negociacions amb el [[Regne de Polònia]] i [[Suècia]] per concertar una aliança dirigida contra el [[Tsarat Rus]] ([[1590]]); el nominal khan d'[[Àstrakhan]] [[Murad Giray]] fou enverinat (probablement per orde de Ghazi II) i el khan va acusar a Rússia buscant una excusa per un atac de saqueig. El [[1591]] va fer una incursió que el va portar fins a [[Moscou]]; els espies russos van detectar els moviments de preparació de la campanya; es va reunir tots els clans incloent als [[nogais]] i tropes otomanes d'Azov i [[Bielogorod]] amb artilleria, i uns 150.000 homes van sortir el 6 de juny de 1591 i es van dirigir a Tula sense aturar-se a les fortaleses del camí. [[Boris Gudonov]] va ordenar als comandants de frontera de reunir-se a Serpukhof, i enfrontar al khan en camp obert, però com que la principal força russa era a [[Novgorod]] i [[Pskov]] per enfrontar als suecs, al final es va haver de canviar de plan, i es va ordenar la retirada cap a Moscou. Es va fixar el campament a un parell de km de Moscou a la ruta de Moscou a [[Kaluga]] i Tula, i es va construir una fortalesa; el camp fou atacat pels tàtars; la lluita no va tenir vencedor ni vençut però alguns caps tàtars vabn ser ferits o fets presoners i van decidir retirar-se; la retirada com habitualment, fou desordenada i els bagatges sovint abandonats i molts es van ofegar al Oka. A l'agost el khan havia retornat a Bagchi-Sarai.
1.125.320

modificacions