Qualitat de servei: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: an servir varies estratègi -> an servir diverses estratègi
m Corregit: dors usen varies estratègi -> dors usen diverses estratègi
Línia 39:
Els primers treballs en aquest àmbit van utilitzar [[IntServ]], basat en que les aplicacions utilitzessin el Protocol de reserva de recursos (RSVP) per tal de demanar i reservar recursos a través de la xarxa. Tot i que els mecanismes [[IntServ]] funcionaven, es podia apreciar que a les xarxes de banda ample típiques de grans proveïdors, els [[enrutador|encaminadors]] del nucli havien de gestionar una gran quantitat de reserves (de l'ordre de 10³ o 10⁴). Per aquestes raons es va creure que aquesta aproximació no seria escalable de cara al creixement imminent d'[[Internet]], a més aquesta filosofia era contraria a la tendència a deisenyar xarxes on els [[enrutador|encaminadors]] del nucli haguessin de realitzar les mínimes funcions possibles per tal de no introduir més retards.
 
La segona filosofia es el conjunt de mecanismes [[DiffServ]] o serveis diferenciats. Aquesta filosofia, actualment acceptada, basa el seu funcionament en marcar els paquets segons el tipus de servei que necessiten. Tenint en consideració aquestes marques, els [[enrutador|encaminadors]] i [[Commutador de xarxa|commutadors]] usen variesdiverses estratègies de encuament per aproximar l'actuació als requeriments. Els [[enrutador|encaminadors]] que suporten [[DiffServ]] utilitzen diverses cues per als paquets que esperen ser transmesos. Els distribuïdors d'[[enrutador|encaminadors]] ofereixen diferents característiques per configurar el seu comportament, tals com el nombre de cues suportades, les prioritats relatives de les cues i la banda reservada per a cada cua.
 
Quan un paquet s'ha de transmetre amb usant [[DiffServ]], els paquets que requereixen un menor retard o jitter (com VoIP o VTC) reben una prioritat més alta respecte altres paquets. Normalment, es reserva un ample de banda per a els missatges de control per defecte de la xarxa (per exemple ICMP) mentre a la resta d'ample de banda se li aplica únicament un servei tant-com-puc.