Tarifa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Vegeu també: Rellotge solar de Baelo Claudia |
m Corregit: s); tot i aixi la ràtzia -> s); tot i així la ràtzia |
||
Línia 52:
==Història==
El seu nom deriva de Tarif Abu Zura, client de [[Musa ibn Nusayr]], governador d'[[Ifriquiya (província del Califat)|Ifriquiya]] que va fer una ràtzia d'exploració el 710 a l'altra costat de l'Estret. Ho va fer amb 100 cavallers i 400 infants i van desembarcar a un lloc anomenat djazirat Tarif, o illa de Tarif (illa de les Palomes actual), que després fou Tarifa. Van fer una incursió a pobles hispanoromans del regne visigot i van retornar amb força botí i captius. Com que Tarif no és esmentat a les fonts àrabs orientals, J. Vallvé pensa que el nom derivaria realment de ''Tarfa'' o ''Tarf'', que vol dir "punta" (punta de terra) i que sembla que ja li donaven els romans (el tarragoní [[Pau Orosi]]) que l'anomenen "Punta d'Europa", tradició que ja estava recollida pels àrabs); tot i
El 711 fou el primer lloc ocupat pels musulmaNs; va restar sent només un llogaret de pescadors fins que el segle X es va fortificar i el 960 els omeies van construir una fortalesa al lloc. A l'enfonsament del califat al inici del segle XI, va formar part de la [[Taifa d'Algesires]] (1031) i el 1057 va passar als [[abbàdides]] de 1057. A partir de 1085 les tropes cristianes d'[[Alfons VI de Lleó|Alfons VI]] amenaçaven les fronteres del [[Regne de Sevilla]] i el rei va demanar ajut als [[almoràvits]] que es van fer fort a Algesires i Tarifa i després van conquerir l'[[Àndalus]]. El 1147 els almohades es van establir a Tarifa. El 1231 va tornar a dependre de la segona [[Taifa d'Algesires]] i després va passar a Granada. El rei va demanar ajuts als benimerins i els va cedir a canvi Tarifa i Algesires (1273). El [[21 de setembre]] de [[1292]] fou ocupada (després d'un setge) pel rei [[Sanç IV de Castella|Sanç IV]]; Alonso Pérez de Guzmán fou nomenat governador. El 1294 els benimerins es van presentar a la ciutat i la van assetjar; el fill de Pérez fou capturat i van oferir alliberar-lo a canvi de la rendició; però la llegenda diu que el defensor es va negar i va llençar el seu propi punyal per ser utilitzat per matar al seu fill. El setge va fracassar i va restar cristiana. El 1340 fou assetjada pels musulmans quan la governava Juan Benavides. Tarifa va resistir del [[23 de setembre]] fins el [[29 d'octubre]], quan l'arribada de reforços cristians van imposar l'aixecament del bloqueig; al dia següent es va lliurar la [[batalla del Salado]] a la vora del riu Salado.
| |||