Diferència entre revisions de la pàgina «Miguel de los Santos de San Pedro»

m
Corregit: dia 17 de Gener de 1627 e -> dia 17 de gener de 1627 e
m (Corregit: em -> hem)
m (Corregit: dia 17 de Gener de 1627 e -> dia 17 de gener de 1627 e)
Mentre el bisbe anava de poble en poble per tal de conèixer la seva diòcesis, en aquell any 1626, a Barcelona s'obrien les corts catalanes, unes corts que foren conflictives entre el rei-Olivares i el principat, al no acceptar aquest la "unió d'armes" i el pagament de una suma de 250.000 [[ducat]]s l'any en un termini de 15 anys. Olivares sortia de Barcelona el [[4 de maig]] de [[1626]], sense homes, ni diners i amb la famosa "unió d'armes" que s'hauria de constituir sota l'esgotada [[Castella]].
 
Els habitants del Principat, i per damunt de tot les classes dirigents, estaven astorats, ja que es preguntaven de quins mitjans es valdria el govern de Madrid per fer complir els seus desitjós; de moment la cort semblava tranquil·la ja que una invasió es descartava, l'imperi ja tenia massa fronts oberts per atacar Catalunya, el memoràndum d’Alcalà demanen mà dura per als catalans, fent complir els pagaments de quints atraçats, la restitució de les propietats reials, semblava que dormia en un calaix, i quan el dia 17 de Genergener de [[1627]] es va nomenar com a virrei de Catalunya el Bisbe de Solsona, els diputats i la diputació respiraren tranquils, ja que el nomenament d'un bisbe, encara que fos castellà, representava que Olivares i el seu govern de moment no pretenien cap mesura de fora envers Catalunya, com així va ésser.
 
Una vegada jurat el càrrec amb data de [[3 de febrer]] de [[1627]], el bisbe de Solsona romandrà a Barcelona fins al 1629, on hi treballarà de valent. Els bandolers tornaven a fer-se forts, ja que un virrei noble o militar sempre respon amb mà dura, en canvi el bisbe no tenia pas aquest poder i està preocupar per la situació, ja que la frontera francesa i la muntanya són un "viver de Bandolers", com ell escriu a Madrid. Fins i tot va haver de dictar prohibició d'alguna festa religiosa, com la de l'any 1628 en honor a sant Narcís en la ciutat de Girona, ja que sempre aquestes concentracions de gent hi havia aldarulls. Deixant aquest panorama no gens pacificat i si pot ser més embolicat del que havia trobat, Miguel Santos torna cap a Solsona, ja que el dia onze de Juny de 1629, va jurar el càrrec de virrei, el duc de Feria. Tornava cap a la tranquil·litat i la pau que dóna un lloc com Solsona, com ell mateix escriu en les seves memòries. Convocarà només al arribar un sínode dins la seva diòcesis entre tots els seus rectors i abats per tal de dotar la mitra de les lleis eclesiàstiques en què s'ha de regir. Amb aquesta llei per organitzar el bisbat, la tasca de Miguel Santos arribava a la seva fi, ja que el rei el nomenava president del Suprem [[Consell de Castella]] el [[27 de novembre]] de [[1629]], i encara que residia a Solsona seria per poc temps, ja que al [[30 d'agost]] de [[1630]], ja el trobem fora de Solsona, i ha estat promogut al càrrec d'arquebisbe de [[Granada (Andalusia)|Granada]].
1.129.184

modificacions