Revisió del 00:30, 21 oct 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: robar amb vàries limitacio -> robar amb diverses limitacio ← Edició anterior		Revisió del 08:57, 22 oct 2013 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: an ser de caire teòric o -> an ser de caràcter teòric o Edició següent →
Línia 17: La característica distintiva del primer paradigma esmentat anteriorment, va ser l'interès de construir sistemes d'aprenentatge que tinguessin com a punt de partida poc o cap coneixement inicial. L'objectiu va ser crear una gran varietat de màquines basades en models neuronals. Aquests sistemes es van anomenar [[xarxes neuronals]] o Sistemes Auto-organitzatius. Degut a la poca tecnologia computacional dels primers anys, la majoria de les investigacions en aquesta àrea van ser de ~~caire~~caràcter teòric o relatives a la construcció específica de sistemes hardware amb propòsits específics, com per exemple Perceptrones (Rosenblatt, 1958), Panemonium (Selfridge, 1959) i Adelaina (Widrow, 1962). Aquests treballs van ser fets a la dècada dels anys quaranta per Rashvesky i els seus seguidors de l’àrea de biofísica. Un altre tipus d’investigació relacionada amb aquesta àrea, és la que té a veure amb la simulació de processos evolutius, que a través d’operacions aleatòries de mutació i de selecció natural, poden crear un sistema capaç de realitzar un comportament intel·ligent (Friedberg, 1958 i Holland,1980). L’experiència adquirida en aquestes àrees, va donar pas a una nova disciplina de [[Reconeixement de patrons]] que va ajudar a desenvolupar sistemes de decisió en aprenentatge automàtic. Un dels sistemes més exitosos i coneguts va ser el programa de joc de dames de Samuel (1963).

Aprenentatge automàtic: diferència entre les revisions