Partit Tory: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{millorar estructura}} +{{millorar estructura|data=abril de 2013}})
m Corregit: dora i de caire reacciona -> dora i de caràcter reacciona
Línia 35:
La facció Tory va dirigir, resistir i vèncer la guerra contra la França revolucionària a partir de l'expansionisme de l'època republicana que va posar en joc els interessos continentals de Gran Bretanya i, sobretot, enfront de Napoleó. Quan el poder, a partir de 1795 en endavant va caure a les mans de [[Napoleó Bonaparte|Bonaparte]] i França es transformar en un imperi encara més potent, la lluita aferrissada i antirevolucionària va desembocar en un esclat patriòtic involucionista (en contra de qualsevol dissidència, llibertat o reforma). Al aconseguir la victòria, el prestigi el va monopolitzar el govern britànic per mantenir un domini absolut i oligàrquic sobre el Parlament i preservar els costums i institucions resistint a las demandes reformadores. Els seus més destacats dirigents van d'aleshores van ser [[Castlereagh]], [[Wellington]] i el príncep regent, el futur [[Jordi IV]].
 
Serà a finals de la dècada dels 20’s que la seua política ultra conservadora i de cairecaràcter reaccionari va causar el rebuig majoritari i la derrota de 1830 que va portar altre cop als Whig al poder iniciant un programa de reformes que transformaria la vida política interior. En aquest desenvolupament de canvis, el 1830 comportar l'inici de la eixamplació de les bases i suport del sistema polític anglès i la inclusió en el qual de les classes mitjanes i productives que va ibligar als dos partits a evolucionar.
 
El Partit Tory va passar a denominar-se Partit Conservador i el Whig Partit Liberal, tot i que el terme de Tory es va seguir utilitzant fins a l'actualitat com a sinònim de conservador. Els Torys van partir la transformació fonamental sota la influència de [[Robert Peel]], un industrial que, deslligat de la tradicional mentalitat terratinent, esbossar la nova línia filosòfica dels conservadors, en vers la reforma social per mantenir els aspectes positius del tradicional sistema anglès.