Partit Tory: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{millorar estructura}} +{{millorar estructura|data=abril de 2013}}) |
m Corregit: dora i de caire reacciona -> dora i de caràcter reacciona |
||
Línia 35:
La facció Tory va dirigir, resistir i vèncer la guerra contra la França revolucionària a partir de l'expansionisme de l'època republicana que va posar en joc els interessos continentals de Gran Bretanya i, sobretot, enfront de Napoleó. Quan el poder, a partir de 1795 en endavant va caure a les mans de [[Napoleó Bonaparte|Bonaparte]] i França es transformar en un imperi encara més potent, la lluita aferrissada i antirevolucionària va desembocar en un esclat patriòtic involucionista (en contra de qualsevol dissidència, llibertat o reforma). Al aconseguir la victòria, el prestigi el va monopolitzar el govern britànic per mantenir un domini absolut i oligàrquic sobre el Parlament i preservar els costums i institucions resistint a las demandes reformadores. Els seus més destacats dirigents van d'aleshores van ser [[Castlereagh]], [[Wellington]] i el príncep regent, el futur [[Jordi IV]].
Serà a finals de la dècada dels 20’s que la seua política ultra conservadora i de
El Partit Tory va passar a denominar-se Partit Conservador i el Whig Partit Liberal, tot i que el terme de Tory es va seguir utilitzant fins a l'actualitat com a sinònim de conservador. Els Torys van partir la transformació fonamental sota la influència de [[Robert Peel]], un industrial que, deslligat de la tradicional mentalitat terratinent, esbossar la nova línia filosòfica dels conservadors, en vers la reforma social per mantenir els aspectes positius del tradicional sistema anglès.
|