Psiquiatria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: final la feu la Llei d -> final la féu la Llei d |
m Corregit: sempre de caire jurídic i -> sempre de caràcter jurídic i |
||
Línia 16:
El desenvolupament de la medicina mental va tenir lloc progressivament des de finals del [[segle XVIII]]. Fins aleshores, els anomenats ''ignoscents'', ''folls'', ''aurats'' o ''dements'' eren només objecte de ''tutela'' en termes purament jurídics relacionats amb una tradició que ve del Dret Romà, i que fou objecte de debat a la [[Corona d'Aragó]] als [[segle XIV|segles XIV]] i [[Segle XV|XV]]. [[Francesc Eiximenis]], el [[1385]] al seu ''Regiment de la Cosa Pública'' plantejava la necessitat de la presa en consideració dels bojos pels jurats de la [[Ciutat de València]], i tant a [[Barcelona]], el [[1401]], amb la fundació del ''Spital General de la Sancta Creu'' com a València amb la de l'''Hospital dels Ignocents'' (promogut pel [[Mercedaris|mercedari]] [[Joan Gilabert Jofré]], i que es fusionaria més tard en l'Hospital General de València), acolliren bojos ininterrompudament fins a l'actualitat.
Des de finals del [[segle XVII]] i durant el segle [[XVIII]] les autoritats jurídiques van començar a remetre els bojos sotmesos a la seva tutela a dictàmens mèdics destinats menys a proposar tractaments com a establir els límits entre la bogeria i la raó, arran de debats pericials i judicials sobre la simulació, i els problemes que això plantejava de seguretat jurídica, car la bogeria - el que a [[Espanya]] encara s'anomena als codis "''enajenación mental''"- era un eximent de la responsabilitat penal. Una colla d'estudis fets a Anglaterra (MacDonalds, Skultans), a França (Castel, Goldstein), a Mèxic (Sacristan), Estats Units (Rothman), a Espanya (Espinosa, Arrizabalaga, Huertas García Alejo, Carmona, Comelles i altres) i a altres països europeus han anat esbrinant la transició progressiva entre l'atenció tutelar a les institucions i el desenvolupament de l'anomenada ''ciència especial'' o ''alienisme''. Aquesta, malgrat que practicada per metges, sempre va tenir, fins al primer terç del [[segle XX]] la característica d'un camp pràcticament independent de la [[medicina]] convencional. La raó fou la necessitat de l'Estat modern de resoldre els problemes que plantejaven - sempre de
A tots els països occidentals, amb ritmes i cronologies diferents van crear-se dispositius destinats a l'atenció dels bojos, fins aleshores basada en la contenció. És el que hom coneix com ''tractament moral'', una utopia terapèutica basada en les idees sensualistes del segle XVIII i que volia oferir als pacients internats un espai que per les seves característiques [[arquitectura|arquitectòniques]] el dugués a recobrar la raó. La deriva d'aquest dispositiu cap al ''custodialisme'', és a dir el tancament pur i simple, va venir de dos factors: la condició utòpica del tractament moral, i les necessitats creixents de places derivades d'una demanda alimentada per les crisis socials derivades dels processos d'implantació [[capitalisme|capitalista]]: migracions massives camp/ciutat, crisis socials, pobresa, inadaptació a la nova societat, condicions de treball, canvis en la socialització de gènere, ect...
| |||