Modulació d'amplitud en quadratura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: nusoide i desprès passa per -> nusoide i després passa per
m correccions gramaticals amb http://www.languagetool.org/wikicheck/
Línia 1:
La '''modulació d'amplitud en quadratura''' o '''QAM''' esés un esquema de [[Modulació (telecomunicacions)|modulació]] multi-nivell, on s'envia informació canviant (modulant) l'amplitud de dos senyals portadors. Aquests dos senyals, habitualment [[sinusoide|sinusoïdals]], estan desfasats 90º l'un respecte de l'altre i s'anomenen senyals en quadratura. Com a tot sistema de modulació, QAM envia informació canviant alguns aspectes d'un senyal portador (habitualment sinusoïdal), en correspondència a un senyal de dades. En aquest cas es desfasen dos senyals entre ells 90º (en quadratura) i se'n modula l'amplitud d'ambdós, per representar el senyal de dades que volem transmetre. ''Phase Modulation'' (PM = Modulació en Fase) i [[Modulació_per_desplaçament_de_fase|''Phase-Shift Keying'']] (PSK) poden ser considerades com a casos especials de QAM, on l'amplitud es manté constant i només es modula la Fase del senyal. Això també pot ser aplicat a la [[Freqüència_modulada |Modulació en Freqüència (FM)]] i a la [[Modulació_per_desplaçament_de_freqüència|Frequency-Shift Keying (FSK)]], en aquest cas s'haurien de considerar casos especials de modulació en fase.
 
==Analògic==
La QAM analògica permet enviar dos senyals independents sobre un mateix ample de banda i així reduir-ne l’us d’aquestl’ús. Els [[Senyal_analògic|senyals]] d’entrada, sent aquests <math>I(t)</math> i <math>Q(t)</math>, es multipliquen per una sinusoide.
 
:<math>\begin{align}
Línia 32:
De manera similar podem multiplicar <math>s(t)</math> per un sinus i un filtre pas baix per obtenir la component <math>Q(t)</math>.
 
És important saber que, fins ara, donem per suposat la [[Fase (ona)|fase]] del senyal rebut esés coneguda pel receptor. Si la Fase de demodulació és, per poc que sigui, incorrecta obtindrem una [[Interferència electromagnètica|interferència]] entre els senyals modulats.
 
Aquesta qüestió de "[[sincronització]] de la portadora" en recepció ha de ser resolta per elspels sistemes QAM. El desmodulador coherent ha d'estar exactament en Fase amb el senyal rebut, de no ser així els senyals <math>I(t) </math> <math>Q(t)</math> no poden ser tractats de forma independent.
 
Per exemple: els sistemes de [[televisió]] analògica transmeten un senyal de "burst" de la subportadora de color després de cada pols de sincronització horitzontal per a mantenir una referència.
Línia 59:
[[Fitxer:Receptor_QAM.PNG|thumb|receptor ideal QAM]]
 
Multiplicant per un cosinus (o un sinus) i per un filtre pas baix (adequadament ben dissenyat) esés possible extreure la component en Fase (o en quadratura). Un cop extretes només ens cal un desmodulador ASK i els dos fluxos de dades sonsón ajuntats de nou.
A la pràctica hi ha un retard en Fase que no coneixem entre el transmissor i el receptor, que ha de ser compensat per una sincronització de l'oscil·lador del receptor. Tant les variacions en Fase com en freqüència introduïdes pel canal han de ser compensades per lespels components sinus i cosinus, lesels quals necessiten una referència de fase, que acostuma a fer servir en [[Llaç_de_seguiment_de_fase|Phase-Locked Loop (PLL)]].
 
===Domini Freqüencial===
[[File:Representació freqüencial S(f).jpg|thumb|Exemple del senyal transmes en el domini freqüencial]]
En el domini freqüencial podem veure, fent la [[Transformada_de_Fourier|Transformada de Fourier]], com els senyals de d'entrada queden desplaçats en frequenciafreqüència segons el valor donat a la frequenciafreqüència de la sinusoide.
Així alen el senyal de sortida del transmissor tenim que:
 
:<math> S(f) = I(f)* \left (\frac {\delta (f-fc) + \delta (f+fc)}{2} \right ) - Q(f)* \left (\frac {\delta (f-fc) - \delta (f+fc)}{2j} \right ) </math>
Línia 97:
 
Com per a molts sistemes de modulació, el diagrama de constel·lació és una representació molt útil.
En sistemes QAM els punts de la constel·lació estan, habitualment, alineats en una [[Matriu (matemàtiques)|matriu]] quadrada (alçada igual a l'amplada), tot i que, també són possibles altres distribucions. Des de què a les telecomunicacions la informació és [[Codi binari|binariabinària]], el nombre de punts a la matriu és habitualment una potenciapotència de 2 (2, 4, 8, 16, 64...).
 
Si la matriu és quadrada les combinacions més habituals són 16-QAM, 64-QAM, 128-QAM i 256-QAM.
Línia 103:
D'altra banda, si l'energia de la constel·lació ha de ser sempre la mateixa (per a poder fer comparacions entre elles), els punts han d'estar molt més propers, això implica una alta sensibilitat al [[soroll]] i altres interferències, i per tant una taxa d'error de bit molt més elevada, així doncs, les modulacions QAM d'ordre més elevat poden transmetre més informació però amb menys fiabilitat que les QAM d'ordre inferior, per a la mateixa energia.
 
64-QAM i 256-QAM sonsón, habitualment, més emprades en [[Televisió digital|televisió digital]] per cable i aplicacions de cables per modem. A U.S.A., 64-QAM i 256-QAM son les modulacions específiques per la televisió per cable, a U.K. Es fan servir les modulacions 16-QAM 64-QAM per a les emissions de [[DVB|Televisió Digital terrestre]] (DVB).
 
===Transmissor===
Línia 109:
[[Fitxer:QAM transmitter.svg|center|380px|Transmissor]]
 
El procés per a la transmissió de dades digitals esés el següent:
Un corrent de bits de la font es divideix en dos parts, passen per un [[Convertidor_digital-analògic|convertidor D/A]]. Cada part del senyal es multiplica per una sinusoide (diferencia entre sinusoides de 90º) i finalment esse sumen.
El senyal transmès pot tenir la següent expressió:
 
Línia 116:
v_s [n] \cdot h_t (t - n T_s) \sin (2 \pi f_0 t) \right],</math>
 
On <math>Vc[n]</math> i <math>Vs[n]</math> sonsón els voltatges aplicats en resposta a l'enèssimenèsim símbol del sinus i cosinus respectivament.
 
 
Línia 126:
 
==Rendiment==
Les següents definicions sonsón necessàries per a determinar les taxes d’error:
:*<math>M</math> = Nombre de símbols de la constel•lacióconstel·lació
:*<math>Eb</math> = Energia per Bit
:*<math>Es</math> = Energia per símboll = kEb amb k bits per símbol
Línia 139:
</math>
 
<math>Q(x)</math> estaestà relacionada a la funció complementaria d'error Gaussià
 
<math>Q(x) = \frac{1}{2}\operatorname{erfc}\left(\frac{x}{\sqrt{2}}\right)</math>
 
<math>Q(x)</math> és la probabilitat de què "x" estigui per sota de la cua de la funció de densitat de probabilitat cap ala l'infinit positiu.
Les taxes d'error enunciades, tenen en compte un canal amb [[Soroll tèrmic|soroll Blanc]] Gaussià additiu (AWGN).
 
Línia 152:
Les constel·lacions QAM rectangulars no són del tot òptimes en el sentit que no maximitzen l'espai entre els punts de la constel·lació per una energia donada.
 
D'altra banda, tenen unaun avantatge considerable, i és que són de fàcil transmissió com a dos senyals portadors en quadratura en PAM (Pulse Amplitude Modulation ), i poden ser fàcilment demodulats.
 
La primera QAM rectangular més emprada és la 16-QAM, això és degut aal fet que les modulacions 2-QAM i 4-QAM són en realitat [[Modulació_per_desplaçament_de_fase|BPSK]] (Binary Phase-Shift Keying) i QPSK (Quadrature Phase-Shift Keying). Quant a 8-QAM la seva taxa d'error és molt similar a la de 16-QAM (només 0.5dB millor) però la seva taxa d'informació és, únicament, tres quartes parts de la 16-QAM.
 
Les expressions per a la taxa d'error de símbol de les constel·lacions QAM rectangulars no són difícils de derivar, però sonsón bastant complexes. Tenen aquest aspecte:
 
:<math>P_{sc} = 2\left(1 - \frac{1}{\sqrt M}\right)Q\left(\sqrt{\frac{3}{M-1}\frac{E_s}{N_0}}\right)</math>
Línia 164:
:<math>\,P_s = 1 - \left(1 - P_{sc}\right)^2</math>
 
La taxa d'error de bit dependrà de l'assignació de bits alals símbols, però per a una assignació amb el codi Gray amb igualels mateixos bits per a la portadora, pot quedar tal que:
 
:<math>P_{bc} = \frac{4}{k}\left(1 - \frac{1}{\sqrt M}\right)Q\left(\sqrt{\frac{3k}{M-1}\frac{E_b}{N_0}}\right)</math>
Línia 174:
====QAM no rectangular====
 
Les constelacions QAM es podempoden construïrconstruir de diverses formes a part de rectangular, i així aprofitar-ne més la potencia, un exemple esés la 8-QAM i 16-QAM circulars.
 
La constel·lació circular destaca la relació entre les modulacions digitals QAM i PSK. Diagrames per altres ordres de constel·lacions es poden construir al llarg de similars (o molt diferents) línies. En conseqüència, difícil d'establir expressions per les taxes d'error de la QAM No-rectangular, ja que necessàriament això depèn de la configuració de la constel·lació. No obstant això, un límit superior obvi vinculat a la taxa està relacionat amb la distància més curta en línia recta entre dos punts:
 
:<math>P_s < (M-1)Q\left(\sqrt{\frac{d_{min}^{2}}{2N_0}}\right)</math>
 
Un cop més, la taxa d'error de bit depèn de l'assignació dels bits a símbols. Encara que, en general, hi ha una constel • lació no rectangular que és òptima per a una modulació M-QAM en particular, no s'han utilitzat, ja que els esquemes M-QAM Rectangulars són molt més fàcils de processar.