Obre el menú principal

Canvis

correcció vocabulari
El 1944, el pneumòleg Kurt Heissmeyer, que era cap d'un centre de rehabilitació per malalts de [[tuberculosi]] a [[Lychen|Hohenlychen]], uns 250&nbsp;km a l'est d'Hamburg, concebé un projecte experimental. El metge mediocre volia utilitzar «material inferior» –mot del mateix Heissmeyer i expressió nazi per a designar comunistes, marxistes, resistents, treballadors forçats, gais i jueus– per a executar experiments amb l'objectiu d'obtenir, gràcies als resultats dels seus estudis «científics», la promoció com a professor d'universitat.<ref name = DS >{{citar web|cognom=Strothmann|nom=Dierk|url=http://www.abendblatt.de/hamburg/article320991/Die-Kinder-vom-Bullenhuser-Damm.html |títol=Die Kinder vom Bullenhuser Damm|editor = Hamburger Abendblatt |data=20 d'abril de 2005 |llengua=alemany}}</ref> Obtingué, gràcies a les seves bones connexions amb l'SS per un seu amic, [[Oswald Pohl]], i son oncle, [[August Heissmeyer]] (ambdós nazis prominents), l'autorització per instal·lar una barraca especial (l'11, anomenada ''Sonderabteilung Heissmeyer'', que significa "departament especial d'Heissmeyer") com laboratori a Neuengamme.
 
Amb l'ajut del metge del camp, Alfred Trzebinski, Heissmeyer volia testarcomprovar la hipòtesi que una segona infecció amb tuberculosi podia suscitar una reacció semblant a una vacuna i provocar la formació d'[[anticòs|anticossos]], una teoria poc fiable que ja havia estat invalidada. Els seus experiments amb presoners russos adults foren un fracàs total: tots els seus subjectes moriren. Després d'aquest primer fracàs predictible, Heissmeyer tenia la intenció d'experimentar amb nens: demanà cap a finals d'octubre de 1944 a [[Josef Mengele]], metge al camp d'[[Auschwitz]], un contingent de deu nens i deu nenes d'entre cinc i dotze anys sota el pretext de poder desenvolupar una [[vacuna]] contra la tuberculosi. Els nens arribaren al camp el [[27 de novembre]] del [[1944]]. Les tres infermeres poloneses que els acompanyaren foren penjades cinc dies després.<ref name = GS >{{citar publicació|cognom=Schwarberg|nom= Günther Schwarberg |url=http://www.zeit.de/2005/15/A-Kinder |títol= Zwanzig Kinder erhängen dauert lange |publicació=[[Die Zeit]]|data=6 d'abril del 2005|exemplar=15|llengua=alemany}}</ref> Dos infermers [[Països Baixos|neerlandesos]], Dirk Deutekom i Anton Hölzel, i dos professors [[França|francesos]], [[René Quenouille]] i [[Gabriel Florence]], tots ells resistents antinazi empresonats, havien d'atendre'ls. Inoculà els nens via una ferida al pit una solució amb [[bacteri|bacteris]] de tuberculosi, féu retallar els [[Gangli limfàtic|ganglis limfàtics]] d'un costat, constatà l'absència d'anticossos i, finalment, introduí una sonda [[pulmons|pulmonària]] per la qual vessà un líquid infectat. Dues setmanes després ordenà l'ablació dels ganglis de l'altre costat, tot i constatar que tampoc s'hi desenvoluparen anticossos.<ref name = DS />
 
El 20 d'abril, quan les tropes [[Regne Unit|britàniques]] es trobaren a les fronteres d'Hamburg, Heissmeyer rebé l'ordre de fer desaparèixer les proves i els testimonis dels seus experiments inhumans. Els nens, els seus quatre curadorscuidadadors i almenys vint-i-quatre presoners russos foren conduïts al soterrani de l'escola abandonada del Bullenhuser Damm. En aquest punt, el metge de l'SS Alfred Trzebinski els hauria donat una injecció de [[morfina]] abans que l'SS [[Johann Frahm]] els pengés. Segons el testimoni de Trzebinski, durant el plet els nens estaven tan prims a causa del maltractament que el dogal no es tancava, i Frahm hagué d'agafar-los amb tot el seu pes per poder assassinar-los.<ref name = GS /> Segons l'historiador i el curadorconservador del memorial del Bullenhuser Damm, Joachim Lietzke, la injecció [[anestèsia|anestèsica]] de morfina explicada per Trzebinski seria una afirmació no confirmada pels fets i que només hauria emès amb l'objectiu de protegir-se contra l'acusació de [[crim contra la humanitat|crims contra la humanitat]].<ref>{{citar publicació|nom=Joachim |cognom=Lietzke|url=http://www.abendblatt.de/hamburg/article115481241/Hier-ist-etwas-Diabolisches-geschehen.html |títol=Hier ist etwas Diabolisches geschehen|publicació=[[Hamburger Abendblatt]]|data=22 d'abril de 2013|pàgina=11|llengua=alemany}}</ref> Un cop finalitzada l'execució, els SS pujaren del soterrani per beure el cafè i fumar unes cigarretes, tornaren a Neuengamme i reberen el seu premi: 20 [[cigarreta|cigarretes]] i mig litre de [[Beguda destil·lada|schnaps]].<ref name = GS />
 
=== Víctimes ===
El 1987 es tancà l'escola del Bullenhuser Damm, però el lloc commemoratiu roman encara al seu lloc. El 20 d'abril de 1995 els carrers de Burgwedel, una urbanització nova de [[Schnelsen]] del nord oest d'Hamburg, reberen els noms dels nens assassinats, i un espai de joc a [[Verona]] es dedicà a Sergio de Simone i un carrer de París al professor Florence. D'altra banda, cada any a l'escola del Bullenhuser Damm i a la plaça Roman Zeller s'organitza una cerimònia ''[[in memoriam]]'' dels fets. Aquesta darrera s'organitza en col·laboració amb les escoles primàries del barri.
 
El lloc commemoratiu es pot visitar tots els diumenges. El servei dels museus d'Hamburg organitza fora de les hores d'obertura visites comentades per a grups o escoles. En una primera sala s'expliquen el funcionament de l'extensió del camp de Neuengamme i els experiments mèdics amb humans, les víctimes, els seus curadorscuidadors i els perpetradors. La segona sala mostra documents, records personals de testimonis i la persecució [[dret penal|penal]] dels perpetradors. Pel que fa als 24 russos assassinats, no se'n saben ni els noms i no s'han fet indagacions.<ref name="Gedenkstätte" />
 
==Referències ==
86.611

modificacions