Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
 
{{Edifici
| nom = Escola del Bullenhuser Damm
| imatge = Escola Bullenhuser Damm.jpg
| mida_imatge =
| peu = Escola del Bullenhuser Dam (1908-1910), façana sud. Construïda per l'arquitecte [[Albert Erbe]].
| tipus_edifici = [[Escola]], [[camp de concentració]]
| arquitectes =
| peu_p =
}}
L''''escola del Bullenhuser Damm''' (en català es pot traduir com «escola del dic de [[Bullenhuus]]») fou una escola inaugurada el 1910 situada al barri de [[Rothenburgsort]] de la ciutat d'[[Hamburg]] ([[Alemanya]]). Entre els anys 1944 i 1945, l'edifici es transformà en una extensió del [[camp de concentració de Neuengamme]], i el [[21 d'abril]] del [[1945]] s'hi cometé un dels crims més atroços del [[nazisme]]: a penes dues setmanes abans la [[Capitulació (rendició)|capitulació]] de l'Alemanya [[nazisme|nazi]], en un [[crim de la fase final]], l'[[unterscharführer]] [[Johann Frahm]] (1901 – 1946) i el metge de la [[Schutzstaffel]] [[Alfred Trzebinski]] (1902–1946), sota el comandament de l'[[obersturmführer]] [[Arnold Strippel]], hi assassinaren vint nens i nenes jueus de cinc a dotze anys –tots víctimes d'experiments pseudocientífics del metge de l'SS [[Kurt Heissmeyer]]–, els seus quatre cuidadors i mínimum vint-i-quatre [[Presoner de guerra|presoners de guerra]] [[RússiaUnió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|russossoviètics]].<ref name="Gedenkstätte">{{citar web|url=http://www.kz-gedenkstaette-neuengamme.de/?id=655 |títol=Gedenkstätte Bullenhuser Damm |llengua=alemany}}</ref> Haurien seguit les ordres d'[[Oswald Pohl]], [[obergruppenführer]] a [[Berlín]], o, segons altres testimonis, del mateix [[Heinrich Himmler]]<ref name="groschek">[[#Groschek|Groschek 2012]]</ref>, d'assassinar i fer desaparèixer tots els testimonis dels [[crim de guerra|crims de guerra]] davant l'apropament de les [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|forces aliades]]. Segons altres fonts, fou el mateix Heissmeyer que des de [[Hohenlychen]] demanà al seu amic Pohl que donés l'ordre de liquidar el seu departament experimental.<ref>[[#Schwarberg|Schwarberg 1994]], p. 92-110</ref>
 
== Història ==
El 1943, l'escola de Rothenburgsort fou un dels pocs edificis que no patí els bombardeigs aliats que destruiren quasi tot el barri durant l'[[operació Gomorra]]. Com que la població havia abandonat la zona, la qual havia esdevingut inhabitable, ja no calia cap escola. Vers la fi del 1944, la ciutat d'Hamburg cedí l'edifici a la SS, la qual el transformà en una extensió del camp de concentració de [[Neuengamme]]; hi allotjaren almenys 592 presoners, principalment [[Dinamarca|danesos]], [[RússiaUnió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|russossoviètics]] i [[Polònia|polonesos]], que foren utilitzats per a l'evacuació de la runa i la fabricació de blocs de formigó per a la reconstrucció. El camp fou suprimit entre el [[9 d'abril|9]] i l'[[11 d'abril]] del 1945 i els presoners foren evacuats al camp de [[Sandbostel]].
 
=== Crim ===
El 1944, el pneumòleg Kurt Heissmeyer, que era cap d'un centre de rehabilitació per malalts de [[tuberculosi]] a [[Lychen|Hohenlychen]], uns 250&nbsp;km a l'est d'Hamburg, concebé un projecte experimental. El metge mediocre volia utilitzar «material inferior» –mot del mateix Heissmeyer i expressió nazi per a designar comunistes, marxistes, resistents, treballadors forçats, gais i jueus– per a executar experiments amb l'objectiu d'obtenir, gràcies als resultats dels seus estudis «científics», la promoció com a professor d'universitat.<ref name = DS >{{citar web|cognom=Strothmann|nom=Dierk|url=http://www.abendblatt.de/hamburg/article320991/Die-Kinder-vom-Bullenhuser-Damm.html |títol=Die Kinder vom Bullenhuser Damm|editor = Hamburger Abendblatt |data=20 d'abril de 2005 |llengua=alemany}}</ref> Obtingué, gràcies a les seves bones connexions amb l'SS per un seu amic, [[Oswald Pohl]], i son oncle, [[August Heissmeyer]] (ambdós nazis prominents), l'autorització per instal·lar una barraca especial (l'11, anomenada ''Sonderabteilung Heissmeyer'', que significa "departament especial d'Heissmeyer") com laboratori a Neuengamme.
 
Amb l'ajut del metge del camp, Alfred Trzebinski, Heissmeyer volia comprovar la hipòtesi que una segona infecció amb tuberculosi podia suscitar una reacció semblant a una vacuna i provocar la formació d'[[anticòs|anticossos]], una teoria poc fiable que ja havia estat invalidada. Els seus experiments amb presoners, russosprincipalment soviètics adults foren un fracàs total: totsmolts elsdels seus subjectes moriren. Eren «voluntaris» que van presentar-se per què el règim alimentari era millor que al bloc dels soviètics. Després d'aquest primer fracàs predictible, Heissmeyer tenia la intenció d'experimentar amb nens: demanà cap a finals d'octubre de 1944 a [[Josef Mengele]], metge al camp d'[[Auschwitz]], un contingent de deu nens i deu nenes d'entre cinc i dotze anys sota el pretext de poder desenvolupar una [[vacuna]] contra la tuberculosi. Els nens arribaren al camp el [[27 de novembre]] del [[1944]]. Les tres infermeres poloneses que els acompanyaren foren penjades cinc dies després.<ref name = GS >{{citar publicació|cognom=Schwarberg|nom= Günther Schwarberg |url=http://www.zeit.de/2005/15/A-Kinder |títol= Zwanzig Kinder erhängen dauert lange |publicació=[[Die Zeit]]|data=6 d'abril del 2005|exemplar=15|llengua=alemany}}</ref> Dos infermers [[Països Baixos|neerlandesos]], Dirk Deutekom i Anton Hölzel, i dos professors [[França|francesos]], [[René Quenouille]] i [[Gabriel Florence]], tots ells resistents antinazi empresonats, havien d'atendre'ls. Inoculà els nens via una ferida al pit una solució amb [[bacteri|bacteris]] de tuberculosi, féu retallar els [[Gangli limfàtic|ganglis limfàtics]] d'un costat, constatà l'absència d'anticossos i, finalment, introduí una sonda [[pulmons|pulmonària]] per la qual vessà un líquid infectat. Dues setmanes després ordenà l'ablació dels ganglis de l'altre costat, tot i constatar que tampoc s'hi desenvoluparen anticossos.<ref name = DS />
 
El 20 d'abril, quan les tropes [[Regne Unit|britàniques]] es trobaren a les fronteres d'Hamburg, Heissmeyer rebé l'ordre de fer desaparèixer les proves i els testimonis dels seus experiments inhumans. Els nens, els seus quatre cuidadadors i almenys vint-i-quatre presoners russossoviètics foren conduïts al soterrani de l'escola abandonada del Bullenhuser Damm. En aquest punt, el metge de l'SS Alfred Trzebinski els hauria donat una injecció de [[morfina]] abans que l'SS [[Johann Frahm]] els pengés. Segons el testimoni de Trzebinski, durant el plet els nens estaven tan prims a causa del maltractament que el dogal no es tancava, i Frahm hagué d'agafar-los amb tot el seu pes per poder assassinar-los.<ref name = GS /> Segons l'historiador i el conservador del memorial del Bullenhuser Damm, Joachim Lietzke, la injecció [[anestèsia|anestèsica]] de morfina explicada per Trzebinski seria una afirmació no confirmada pels fets i que només hauria emès amb l'objectiu de protegir-se contra l'acusació de [[crim contra la humanitat|crims contra la humanitat]].<ref>{{citar publicació|nom=Joachim |cognom=Lietzke|url=http://www.abendblatt.de/hamburg/article115481241/Hier-ist-etwas-Diabolisches-geschehen.html |títol=Hier ist etwas Diabolisches geschehen|publicació=[[Hamburger Abendblatt]]|data=22 d'abril de 2013|pàgina=11|llengua=alemany}}</ref> Un cop finalitzada l'execució, els SS pujaren del soterrani per beure el cafè i fumar unes cigarretes, tornaren a Neuengamme i reberen el seu premi: 20 [[cigarreta|cigarretes]] i mig litre de [[Beguda destil·lada|schnaps]].<ref name = GS />
 
=== Víctimes ===
* Lea Klygermann, noia de 12 anys, polonesa, presonera número A 16959
 
; Cuidadors
; Adults
* Professor [[René Quenouille]] (nascut el 1887 a [[Sarlat e la Canedat]], França)
* Professor [[Gabriel Florence]] (nascut 1884 a [[Alsàcia]], França)
* [[Anton Hölzel]] (nascut el 1909 a [[Deventer]], Països Baixos), obrer, resistent
* [[Dirk Deutekom]] (nascut el 1895), tipògraf i opositor de la deportació dels jueus neerlandesos
 
* 24 presoners russos, dels quals no se'n coneix el nom
;Presoners soviètics
* Mínim 24 presoners soviètics, dels quals no se'n coneix ni el nom ni la raó del seu assassinat. Durant l'instrucció de sumari dels judicis de la Casa Curio es va ometre indagar les raons del seu assassinat. No hi ha tampoc deposicions d'altres presoners sobre el succés. Només hi ha hipòtesis sense resposta: eren víctimes d'experiments amb adults de Heissmeyer? eren un contingent de presoners deixat per les últimes obres després de l'evacuació de la dependència del camp de Neuengamme al carrer ''Spaldingstrasse'' vers Sandbostel i esdevingut testimonis?<ref name="groschek">[[#Groschek|Groschek 2012, pàgines 66]]</ref>
 
===Perpetradors===
* [[Ewald Jauch]] (1902–1946): del 1940 al 1944 fou guarda i relator a Neuengamme, i des del desembre 1944 fou el director de l'extensió del camp al Bullenhuser Damm. Per la seva participació a l'assassinat dels nens el 1946 fou condemnat a mort a un dels judicis de la Casa Curio a Hamburg, i fou executat el 8 d'octubre.
* [[Max Pauly]] (1907–1946): botiguer que s'afilià el 1930 al [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys]] i el 1932 a la SS. Des del 1942 fou el comandant del camp de Neuengamme. Rebé l'ordre de l'SS a Berlín d'eliminar els nens i la transmeté a Alfred Trzebinski. Fou condemnat a mort i executat el 8 d'octubre del 1946 a [[Hameln]].
* Hans Friedrich Petersen (1897–1967): ''[[unterscharführer]]'' i conductor del camió que conduí els nens i sis presoners russosadults al Bullenhuser Damm. Mai no fou acusat ni interrogat com a testimoni. Morí el 1967 a [[Sønderborg]] (Dinamarca).
* [[Adolf Speck]] (1911–1946): començà com a guarda al camp de Neuengamme i fou promogut com a comandant de la [[bòbila]] del camp. Acompanyà el transport dels nens i vigilà els presoners adults durant la nit del crim. El 1946 fou condemnat a mort i executat el 8 d'octubre.
* [[Arnold Strippel]] (1911–1994): membre de la SS, va ser destinat a diversos [[camp de concentració nazi|camps de concentració]] del 1934 al 1945. Des del maig 1944 fou actiu a Neuengamme i responsable principal de la gestió de les seves múltiples extensions, de les quals l'escola del Bullenhuser Damm n'era una. El 1945 s'amagà sota noms falsos. El 1948 fou arrestat però alliberat per manca de proves, i l'1 de juny de 1948 va ser condemnat a perpetuïtat a [[Frankfurt del Main]] per l'assassinat de 21 jueus a Buchenwald. Va ser alliberat el 1969. El 1970 després d'un recurs, l'acusació fou rebaixada a «ajuda a assassinat» i la pena fou reduïda a 6 anys de presó; a més, obtingué una compensació de 121.500&nbsp;[[Marc alemany|marcs alemanys]] pels anys excedents passats a la presó. El 1975 fou condemnat per a tres anys i mig per ajuda d'assassinat al camp de Majdanek, però no hagué de tornar a la presó per raons de salut. Als anys 1980 s'obrí un nou plet contra ell a Hamburg per assassinats de presoneres del camp de [[Vught]], sense condemnes. Fou interrogat sobre la seva participació als assassinats del Bullenhuser Damm mentre era a la presó el 1965: ho negà tot i el plet es deixà de banda el 1967. El 1979, Strippel es querellà contra la revista ''[[Stern]]'' que havia publicat la història del Bullenhuser Damm i obtingué una indemnització. Un nou plet a Hamburg iniciat el 1983 fou novament anul·lat el 1987 per raons de salut. Strippel morí en llibertat el 1994 a Frankfurt del Main.

[[Fitxer:Bullenhuser Damm Memorial.jpg|thumb|Placa informativa de l'entrada del lloc de commemoració]]
[[Fitxer:Bullenhusener - interior del museu.jpg|thumb|Sala del museu dedicada a les biografies dels nens: cada maleta simbolitza la vida d'una persona]]
[[Fitxer:Bullenhuser Damm, monument rus.jpg|Monument a les víctimes russessoviètics de l'escultor Anatolij Mossijtschuk<ref>{{citar web|url=http://www.hamburg.de/gedenkstaetten-denkmaeler/gedenkstaetten/701482/gedenkstaette-bullenhuser-damm-und-rosengarten.html |títol=Gedenkstätte Bullenhuser Damm und Rosengarten|editor=Ajuntament d'Hamburg|llengua=alemany}}</ref>|thumb]]
 
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'edifici serví per acollir els serveis meteorològics marítims i des del 1948 tornà a la seva funció d'escola, en la qual ningú parlava als escolars dels fets, l'assassinat dels nens semblava oblidat.<ref>{{ref-llibre|nom=Günther |cognom=Schwarberg|títol=Ossietzky Zweiwochenschrift für Politik, Kultur, Wirtschaft|data=2005|url= http://www.kinder-vom-bullenhuser-damm.de/guenther_schwarberg.html |llengua=alemany}}</ref> Des del 1950, els membres de l'Associació dels perseguits pel règim nazi (''Vereinigung der Verfolgten des Naziregimes – Bund der Antifaschistinnen und Antifaschisten'') posen flors al soterrani a la data de l'aniversari del crim. El 1963 s'inaugurà una primera placa commemorativa en la qual s'ignoraren les víctimes russessoviètics.
 
El 1956, la filla Monika de Fritz Bringmann (1918-2011), presoner de Neuengamme i testimoni dels [[judicis de la Casa Curio]], publicà un article a la pàgina per a nens del diari ''Norddeutsches Echo'' sobre la massacre de l'escola del Bullenhuser Damm. Bringmann fou inquirit per la policia secreta alemanya (Verfassungsschutz) que considerava l'article com a [[propaganda]] [[comunisme|comunista]], considerant que el crim descrit era massa exagerat per poder ésser veritable. Bringmann els ensenyà els actes dels judicis de la Casa Curio, els quals les policies secretes desconeixien totalment.<ref>[[#Groschek|Groschek 2012]], p. 92</ref> De 1970 a 1995, Bringmann fou el president de l'associació Amicale Internationale de Neuengamme.
 
El periodista Günter Schwarberg i la seva esposa, l'advocada Barbara Hüsing, començaren a indagar la història del lloc vers la fi dels anys 1970. Gràcies a la seva recerca assídua i a la publicació d'una sèrie d'articles a la revista ''[[Stern]]'', a poc a poc es pogueren identificar familiars de 16 de les 20 víctimes, els quals ignoraven completament on i com els seus fills, germans o néts havien mort. El 20 d'abril del 1979 s'aplegaren 2000 persones davant de l'escola i es fundà l'Associació dels nens de Bullenhuser Damm. Es posaren panells informatius al soterrani sobre els crims que s'hi havien perpetrat 34 anys enrere. El 1980, el senat de la ciutat d'Hamburg llistà el lloc com monument i dedicà l'escola a [[Janusz Korczak]], un metge polonès qua fou assassinat el 1942 a [[Treblinka]] juntament amb els nens de l'orfenat del qual era el director.<ref>{{citar notícia|url=http://www.abendblatt.de/archiv/article.php?xmlurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1980%2Fxml%2F19800428xml%2Fhabxml800406_2533.xml&pdfurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1980%2Fpdf%2F19800428.pdf%2FASV_HAB_19800428_HA_003.pdf |títol=Bombe in der Janusz-Korczak-Schule |editor=Hamburger Abendblatt |data=28 abril 1980 |llengua=alemany}}</ref> El 21 d'abril del mateix any, [[neonazisme|neonazis]] feren esclatar una bomba davant l'escola.<ref>{{citar notícia|url=http://www.abendblatt.de/archiv/article.php?xmlurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1983%2Fxml%2F19831123xml%2Fhabxml831012_5800.xml&pdfurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1983%2Fpdf%2F19831123.pdf%2FASV_HAB_19831123_HA_005.pdf |títol=Eine Bombe und keine Erklärung |editor=Hamburger Abendblatt |data=23 novembre 1983 |llengua=alemany}}</ref> El 1985 s'inaugurà el [[roserar]] darrere l'escola on qualsevol persona pot plantar un roser en memòria de les víctimes; s'hi troben també pedres commemoratives dedicades als nens i, per primera vegada, també als russossoviètics assassinats.
 
El 1986, un tribunal internacional acusà la tàctica dilatòria de la [[poder judicial|justícia]] federal alemanya en l'elucidació dels crims nazis, amb l'exemple del coautor dels crims del Bullenhuser Damm, l'SS Arnold Strippel. Fins al 1996, un fiscal procedí en justícia contra un panell informatiu del soterrani de l'escola en el qual s'explicava la negligència del poder judicial i en el qual es publicaren citacions de l'argumentació per a remetre algunes acusacions.<ref>{{citar web| url=http://www.kinder-vom-bullenhuser-damm.de/guenther_schwarberg.html |títol=Der Journalist Günther Schwarberg |editor=Associació dels nens de Bullenhusen |llengua=alemany}}</ref> El fiscal Helmut Münzberg reconegué els crims de Strippel com a «assassinat per a raons fútils», però argumentà contra l'acceptació de la condició agreujant d'«assassinat cruel». Durant el plet del 1967, Münzberg digué textualment:
 
{{cita
|Les indagacions no donaren proves amb la certesa requerida que lesels nens havien sofert moltexcessivament abans de morir. Molts elements indiquen, ans al contrari, que perderen la consciència després de la primera injecció i que, a part d'això, no perceberen res de la resta del que passà amb ells. Tret del fet que els prengueren la vida, no els afegiren cap dolor suplementari i no hagueren de sofrir corporalment o psicològicament durant molt de temps.
|col2=Die Ermittlungen haben nicht mit der erforderlichen Sicherheit ergeben, daß sich die Kinder über Gebühr lange quälen mußten, bevor sie starben. Im Gegenteil spricht manches dafür, daß sämtliche Kinder gleich nach Empfang der ersten Spritze das Bewußtsein verloren und aus diesem Grunde alles weitere, was mit ihnen geschah, nicht wahrgenommen haben. Ihnen ist also über die Vernichtung ihres Lebens hinaus kein weiteres Übel zugefügt worden, sie hatten insbesondere nicht besonders lange seelisch oder körperlich zu leiden.
|llengua1={{ca}}
El 1987 es tancà l'escola del Bullenhuser Damm, però el lloc commemoratiu roman encara al seu lloc. El 20 d'abril de 1995 els carrers de Burgwedel, una urbanització nova de [[Schnelsen]] del nord oest d'Hamburg, reberen els noms dels nens assassinats, i un espai de joc a [[Verona]] es dedicà a Sergio de Simone i un carrer de París al professor Florence. D'altra banda, cada any a l'escola del Bullenhuser Damm i a la plaça Roman Zeller s'organitza una cerimònia ''[[in memoriam]]'' dels fets. Aquesta darrera s'organitza en col·laboració amb les escoles primàries del barri.
 
El lloc commemoratiu es pot visitar tots els diumenges. El servei dels museus d'Hamburg organitza fora de les hores d'obertura visites comentades per a grups o escoles. En una primera sala s'expliquen el funcionament de l'extensió del camp de Neuengamme i els experiments mèdics amb humans, les víctimes, els seus cuidadors i els perpetradors. La segona sala mostra documents, records personals de testimonis i la persecució [[dret penal|penal]] dels perpetradors. Pel que fa als 24 russos(o més) presoners soviètics assassinats, no se'n saben ni els noms i no s'han fet indagacions.<ref name="Gedenkstätte" />
 
==Referències ==
86.505

modificacions