Tirotropina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''tirotropina '''o '''TSH''', també denominada '''hormona estimulant de la tiroide''' ('Thyroid Stimulating Hormone' en anglès) o '''hormona tirotròpica''' és una hormona [[Glicoproteïna|glicoproteica]] sintetitzada per les cèl·lules basòfiles tiròtropes de la [[adenohipòfisi]]. La TSH afavoreix la secreció de [[tiroxina]] (T4) i [[triiodotironina]] (T3) i la seva síntesi i secreció estan controlades per un factor regulador hipotalàmic: la [[hormona alliberadora de tirotropina]] (TRH, Thyroid Releasing Hormone) o tiroliberina.<ref name=":0">Baynes JW, Dominiczak MH. Bioquímica médica: 3ª edición. Barcelona: Elsevier; 2011.</ref>
 
==Estructura ==
La TSH està constituïda per dues subunitats unides de forma no covalent que contenen aproximadament un 15% d’hidrats de carboni. La cadena α és idèntica a la present en altres hormones glucoproteiques ([[Hormona luteïnitzant|LH]], [[Hormona fol·liculostimulant|FSH]], [[Gonadotropina coriònica humana|HCG]]) sent, per tant, la subunitat β la que confereix la especificitat hormonal i immunològica.<ref name=":1">Fuentes i Arderiu X, Castiñeiras Lacambra MJ, Queraltó Compañó JM. Bioquímica clínica y patologia molecular. 2a ed. Barcelona etc.: Reverté; 1998
</ref><ref name=":0" />
 
El gen de la subunitat α és el que primer s’expressa durant la vida embrionària. Per una altra banda, l’activació del gen de la subunitat β és posterior i es produeix sota la influència dels factors [[GATA-2]] i [[Pit-1]]. El gen de la subunitat α de 13,5 [[Base nitrogenada|kb]] està localitzat en el [[cromosoma 6]] i està format per quatre [[Exó|exons]] i tres [[Intró|introns]] mentre que el gen de la subunitat β de 4,9 kb es localitza al [[cromosoma 1]] i està format per tres exons i dos introns. La transcripció de la subunitat α és inhibida per la T3 i la de la subunitat β és inhibida directament per la hormona tiroïdal que actua sobre l’exó 1.<ref name=":0" /><ref name=":1" /><ref name=":2">Kronenberg H, Williams RH. Tratado de endocrinología [de] Williams :11 edición. Barcelona: Elsevier; 2008</ref>
 
La TSH intrahipofisària s’emmagatzema en la seva forma ja madura, glicosilada, (28 [[Unitat de massa atòmica|kDa]]) en petits grànuls secretors (120-150µm) i és alliberada a la circulació venosa principalment com a resposta de l’acció de la TRH hipotalàmica. El model estructural teòric de la molècula de TSH és el d’un factor de creixement de la [[cistina]]. L’[[Estructura terciària de les proteïnes|estructura terciària]] està formada per tres nanses en forma de forquetes que estan separades per uns [[Enllaç disulfur|enllaços disulfur]] centrals, amb la nansa més llarga situada per sobre d’un dels costats.<ref name=":2" />
 
La producció de la molècula de TSH madura heterodimèrica requereix una complexa glicosilació co-traduccional (en la asparagina 23 de β i dos asparagines 52 i 78 de α), així com el plegament de les subunitats α i β. La TRH estimula aquesta [[N-glicosilació]] de les dues subunitats, és a dir, la unió d’oligosacàrids a residus d’[[Asparagina]]. Aquest procés assegura que les subunitats no siguin degradades dins de la cèl·lula i n’assegura el correcte plegament.<ref>Szkudlinski MW, Fremont V, Ronin C, Weintraub B. Thyroid-Stimulating Hormone and Thyroid-Stimulating Hormone Receptor Structure-Function Relationships. Physiol Rev April 1, 2002 vol. 82 no. 2 473-502</ref><ref name=":2" />
 
==Secreció==
Linha 20 ⟶ 21:
També s'han observat disminució dels polsos de secreció de TSH com a resposta al fred, el dejú o la malaltia.
 
====Regulació de la secreció de TSH====
La regulació de la secreció de TSH forma part de l’anomenat eix hipotàlem-hipofisari-tiroïdal, que funciona com un circuit que s’autoregula. Els elements bàsics d’aquest sistema són la TRH, la TSH i la T3.
 
Linha 27 ⟶ 28:
Per últim, la pròpia glàndula tiroide té un mecanisme de regulació del sistema a través del control de la captació de iode i de la síntesi de T3 i T4. L’entrada de TSH a les cèl·lules fol·liculars estimula l’activitat del NIS (Na+-I--Symporter), un canal contransportador que acobla l’entrada de 2 ions de Na+ a la cèl·lula a l’entrada també d’un ió de Iode a la mateixa. Així, en cas que els nivells de TSH circulant siguin excessius, i això comporti un excès de iode que podria comportar un excès de T3 i T4, la glàndula pot bloquejar temporalment la síntesi d’aquestes hormones evitant la organificació del iode. És el que s’anomena [[efecte Wolff-Chaikoff]].
 
====Absorció de la TSH a la glàndula tiroide====
Quan la TSH arriba a la [[glàndula tiroide]], la seva subunitat β és reconeguda pel receptor acoblat a una proteïna G ([[TSH receptor|TSH-Receptor]]) de la membrana plasmàtica dels tiròcits, concretament a les cèl·lules fol·liculars. Aquest receptor està codificat pel gen 11q31 i és específic per a la subunitat β.
 
Linha 55 ⟶ 56:
==Patologies associades==
 
====Hipotiroïdisme ====
L’'''hipotiroïdisme primari''' és la conseqüència de malalties de la glàndula tiroide, la causa més comú és la tiroïditis autoimmune, però també pot ocórrer a causa d’una [[tiroïdectomia]] i de la teràpia per radiació. Els medicaments que produeixen hipotiroïdisme son el [[liti]], els fàrmacs antitiroïdals i l’[[àcid paraaminosalicílic]] (PAS). També s’observa hipotiroïdisme congènit per deficiència de iode, per l’absència o localització ectòpica de la glàndula tiroide, la dishormogènesi i per mutacions en el receptor de la TSH.
 
L’'''hipotiroïdisme secundari''' es deu a malalties de la hipòfisi o de l’[[hipotàlem]], està causat per tumors, cirurgies, irradiació o infiltracions de la hipòfisi, [[Sheehan|síndrome de Sheehan]] i la deficiència aïllada de TSH.
 
Els símptomes que s’observen amb més freqüència són: letargia, tolerància a la calor, intolerància al fred, baixa freqüència cardíaca, guany de pes, pell seca i engrossida i alentiment en les respostes.<ref>Escrivá JJ, Carbajal JA, Menzada M. Farmacia Hospitalaria – Tomo II. Capítulo 5: Endocrinología. Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria. Disponible a: http://www.sefh.es/bibliotecavirtual/fhtomo2/CAP05.pdf </ref><ref>Pallardo Sánchez LF. Endocrinología clínica. 2a ed. Madrid: Díaz de Santos; 2010.</ref><ref>Vasudevan DM, Sreekumari S, Kannan, Vaidyananthan. Texto de Bioquimica. Ed. Guadalajara: Cuéllar Ayala; 2011</ref>
 
====Hipertiroïdisme====
Com en el cas de l’hipotiroïdisme, l’'''hipertiroïdisme primari''' és la conseqüència de malalties de la tiroide. S’observa en la [[Malaltia de Graves-Basedow]], el [[Golleville|goll]] multinodular tòxic, l’adenoma tòxic, el carcinoma tiroïdal metastàtic funcional, en les mutacions del receptor de TSH, en els teratomes d’ovari i en els excessos d’ingesta de iode.
 
Linha 75 ⟶ 76:
* diagnòstic o confirmació d’una malaltia subclínica i
* control del tractament hormonal.
En el cas de la TSH, durant les últimes dècades s’ha millorat la sensibilitat de les proves per la hormona, és a dir: s’han creat metodologies cada vegada més sensibles en determinar el límit inferior de la prova. En la següent taula es presenten les diferents generacions per la determinació de TSH.<ref>Molero García JM, Miguel Calvo I. Evaluación de las disfunciones tiroideas. JANO 27 DE JUNIO-3 JULIO DE 2008. N.º 1.702. Disponible a: http://www.jano.es/ficheros/sumarios/1/0/1702/39/00390043-LR.pdf</ref><ref>Vélez AH, Rojas MW, Borrero RJ, Restrepo MJ. Endocrinología: 6ª edición. Medellín (Colombia): Corporación para Investigaciones Biológicas (CIB); 2005.</ref><ref>Díaz Portillo J, Fernández del Barrio MT, Paredes Salido F. Aspectos básicos de bioquímica clínica. Madrid: Díaz de Santos; 1997.
</ref>
 
{| class="wikitable"
Linha 89 ⟶ 91:
| Quarta || 0.001 || Quimioluminescència
|}
Depenen del laboratori, el rang inferior de normalitat per la TSH és de 0,4-0,5 mUI/L. Llavors, considerant el valor mitjà de TSH per individus sans (sense anticossos antitiroïdals detectables) en 1,0-1,5 mU/L, el límit superior de la normalitat correspondria a '''2,5 mUI/L'''.<ref>Martínez Díaz-Guerra G, Serraclara Pla A, Jódar Gimeno E y Hawkins Carranza F. Patología tiroidea. Clasificación. Evaluación de la función tiroidea. Anticuepos antitiroideos. Tiroglobulina. Imagen en tiroides: ultrasonografía, gammagrafía, TAC y PET. Punción-aspiración de tiroides. Medicine. 2008;10(14):889-97 Disponible a: http://pqax.wikispaces.com/file/view/tiroides_diagnostico.pdf.pdf</ref>
 
==Referències bibliogràfiques==
==Bibliografia==
<references group="Bibliografia" />
Baynes JW, Dominiczak MH. Bioquímica médica: tercera edición. Barcelona: Elsevier; 2011.
 
Díaz Portillo J, Fernández del Barrio MT, Paredes Salido F. Aspectos básicos de bioquímica clínica. Madrid: Díaz de Santos; 1997.
 
Escrivá JJ, Carbajal JA, Menzada M. Farmacia Hospitalaria – Tomo II. Capítulo 5: Endocrinología. Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria. Disponible a: http://www.sefh.es/bibliotecavirtual/fhtomo2/CAP05.pdf
 
Fuentes i Arderiu X, Castiñeiras Lacambra MJ, Queraltó Compañó JM. Bioquímica clínica y patologia molecular. 2a ed. Barcelona etc.: Reverté; 1998.
 
Gardner DG, Shoback D. Endocrinología básica y clínica de Greenspan. 7a ed. México, D.F.: El Manual Moderno; 2008.
Linha 106 ⟶ 101:
 
Jara Albarrán A. Endocrinología. 2a ed. Madrid: Médica Panamericana; 2010.
 
Kronenberg H, Williams RH. Tratado de endocrinología [de] Williams: 11 edición. Barcelona: Elsevier; 2008. URL : http://AtlasGeneticsOncology.org/Genes/TSHRID290ch14q31.html
 
Liesbeth A.D.M. van Osch et ál. (et álii). Low thyroid-stimulating hormone as an independent risk factor for Alzheimer disease. Neurology 2004;62:1967-197
 
URL : http://AtlasGeneticsOncology.org/Genes/TSHRID290ch14q31.html
Martínez Díaz-Guerra G, Serraclara Pla A, Jódar Gimeno E y Hawkins Carranza F. Patología tiroidea. Clasificación. Evaluación de la función tiroidea. Anticuepos antitiroideos. Tiroglobulina. Imagen en tiroides: ultrasonografía, gammagrafía, TAC y PET. Punción-aspiración de tiroides. Medicine. 2008;10(14):889-97 Disponible a: http://pqax.wikispaces.com/file/view/tiroides_diagnostico.pdf.pdf
 
Molero García JM, Miguel Calvo I. Evaluación de las disfunciones tiroideas. JANO 27 DE JUNIO-3 JULIO DE 2008. N.º 1.702. Disponible a: http://www.jano.es/ficheros/sumarios/1/0/1702/39/00390043-LR.pdf
 
Pallardo Sánchez LF. Endocrinología clínica. 2a ed. Madrid: Díaz de Santos; 2010
 
Szkudlinski MW, Fremont V, Ronin C, Weintraub B. Thyroid-Stimulating Hormone and Thyroid-Stimulating Hormone Receptor Structure-Function Relationships. Physiol Rev April 1, 2002 vol. 82 no. 2 473-502
 
Vasudevan DM, Sreekumari S, Kannan, Vaidyananthan. Texto de Bioquimica. Ed. Guadalajara: Cuéllar Ayala; 2011
 
Vélez AH, Rojas MW, Borrero RJ, Restrepo MJ. Endocrinología: 6ª edición. Medellín (Colombia): Corporación para Investigaciones Biológicas (CIB); 2005.
 
{{esborranyEsborrany de biologiamedicina}}
[[Categoria:Hormones]]
[[Categoria:Gens del cromosoma 1]]