Escola del Bullenhuser Damm: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m reemplaçat plet per judici |
||
Línia 13:
| cronologia = 1910: escola<br>1944-45: [[camp de concentració]]<br>1945: servei meteorològic marítim<br>1948: escola<br>1980: Museu commemoratiu<br>1987: abandonat com a escola<br>2011: museu nou al soterrani de l'edifici
| localització = [[Hamburg]], [[Rothenburgsort]], [[Alemanya]]
| coordenades ={{coord|53|32|31
| estil = [[Renaixement|Neorenaixement]]
| materials_utilitzats = [[maó (construcció)|Maons vermells]], [[formigó]]
Línia 37:
Amb l'ajut del metge del camp, Alfred Trzebinski, Heissmeyer volia comprovar la hipòtesi que una segona infecció amb tuberculosi podia suscitar una reacció semblant a una vacuna i provocar la formació d'[[anticòs|anticossos]], una teoria poc fiable que ja havia estat invalidada. Els seus experiments amb presoners, principalment soviètics adults foren un fracàs total: molts dels seus subjectes moriren. Eren «voluntaris» que van presentar-se per què el règim alimentari era millor que al bloc dels soviètics. Després d'aquest primer fracàs predictible, Heissmeyer tenia la intenció d'experimentar amb nens: demanà cap a finals d'octubre de 1944 a [[Josef Mengele]], metge al camp d'[[Auschwitz]], un contingent de deu nens i deu nenes d'entre cinc i dotze anys sota el pretext de poder desenvolupar una [[vacuna]] contra la tuberculosi. Els nens arribaren al camp el [[27 de novembre]] del [[1944]]. Les tres infermeres poloneses que els acompanyaren foren penjades cinc dies després.<ref name = GS >{{citar publicació|cognom=Schwarberg|nom= Günther Schwarberg |url=http://www.zeit.de/2005/15/A-Kinder |títol= Zwanzig Kinder erhängen dauert lange |publicació=[[Die Zeit]]|data=6 d'abril del 2005|exemplar=15|llengua=alemany}}</ref> Dos infermers [[Països Baixos|neerlandesos]], Dirk Deutekom i Anton Hölzel, i dos professors [[França|francesos]], [[René Quenouille]] i [[Gabriel Florence]], tots ells resistents antinazi empresonats, havien d'atendre'ls. Inoculà els nens via una ferida al pit una solució amb [[bacteri|bacteris]] de tuberculosi, féu retallar els [[Gangli limfàtic|ganglis limfàtics]] d'un costat, constatà l'absència d'anticossos i, finalment, introduí una sonda [[pulmons|pulmonària]] per la qual vessà un líquid infectat. Dues setmanes després ordenà l'ablació dels ganglis de l'altre costat, tot i constatar que tampoc s'hi desenvoluparen anticossos.<ref name = DS />
El 20 d'abril, quan les tropes [[Regne Unit|britàniques]] es trobaren a les fronteres d'Hamburg, Heissmeyer rebé l'ordre de fer desaparèixer les proves i els testimonis dels seus experiments inhumans. Els nens, els seus quatre cuidadadors i almenys vint-i-quatre presoners soviètics foren conduïts al soterrani de l'escola abandonada del Bullenhuser Damm. En aquest punt, el metge de l'SS Alfred Trzebinski els hauria donat una injecció de [[morfina]] abans que l'SS [[Johann Frahm]] els pengés. Segons el testimoni de Trzebinski
=== Víctimes ===
Línia 80:
* Hans Friedrich Petersen (1897–1967): ''[[unterscharführer]]'' i conductor del camió que conduí els nens i sis presoners adults al Bullenhuser Damm. Mai no fou acusat ni interrogat com a testimoni. Morí el 1967 a [[Sønderborg]] (Dinamarca).
* [[Adolf Speck]] (1911–1946): començà com a guarda al camp de Neuengamme i fou promogut com a comandant de la [[bòbila]] del camp. Acompanyà el transport dels nens i vigilà els presoners adults durant la nit del crim. El 1946 fou condemnat a mort i executat el 8 d'octubre.
* [[Arnold Strippel]] (1911–1994): membre de la SS, va ser destinat a diversos [[camp de concentració nazi|camps de concentració]] del 1934 al 1945. Des del maig 1944 fou actiu a Neuengamme i responsable principal de la gestió de les seves múltiples extensions, de les quals l'escola del Bullenhuser Damm n'era una. El 1945 s'amagà sota noms falsos. El 1948 fou arrestat però alliberat per manca de proves, i l'1 de juny de 1948 va ser condemnat a perpetuïtat a [[Frankfurt del Main]] per l'assassinat de 21 jueus a Buchenwald. Va ser alliberat el 1969. El 1970 després d'un recurs, l'acusació fou rebaixada a «ajuda a assassinat» i la pena fou reduïda a 6 anys de presó; a més, obtingué una compensació de 121.500 [[Marc alemany|marcs alemanys]] pels anys excedents passats a la presó. El 1975 fou condemnat per a tres anys i mig per ajuda d'assassinat al camp de Majdanek, però no hagué de tornar a la presó per raons de salut. Als anys 1980 s'obrí un nou
* Dr. [[Alfred Trzebinski]] (1902–1946): fou, des del 1941 metge del camp d'Auschwitz i de Majdanek. El 1943 fou destinat a Neuengamme. Organitzà el departament especial de Heissmeyer i executà els experiments mèdics concebuts per Heissmeyer. Participà en l'assassinat dels nens. Provà d'amagar-se després de la guerra, però fou arrestat el febrer de 1946 i condemnat a mort durant els
* Heinrich Wiehagen (1911–1945): ''unterscharführer'' a Neuengamme, ajudà Dreimann i Frahm amb l'execució dels presoners adults al soterrani del Bullenhuser Damm. El 1945 hagué de guardar els presoners a les naus que l'SS assajava evacuar per tal d'amagar els seus crims. Fou abatut a la [[Badia de Lübeck]] mentre disparava a presoners que provaven de fugir nedant.
Línia 87:
[[Fitxer:Bullenhuser Damm Memorial.jpg|thumb|Placa informativa de l'entrada del lloc de commemoració]]
[[Fitxer:Bullenhusener - interior del museu.jpg|thumb|Sala del museu dedicada a les biografies dels nens: cada maleta simbolitza la vida d'una persona]]
[[Fitxer:Bullenhuser Damm, monument rus.jpg|Monument a les víctimes soviètics de l'escultor
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'edifici serví per acollir els serveis meteorològics marítims i des del 1948 tornà a la seva funció d'escola, en la qual ningú parlava als escolars dels fets, l'assassinat dels nens semblava oblidat.<ref>{{ref-llibre|nom=Günther |cognom=Schwarberg|títol=Ossietzky Zweiwochenschrift für Politik, Kultur, Wirtschaft|data=2005|url= http://www.kinder-vom-bullenhuser-damm.de/guenther_schwarberg.html |llengua=alemany}}</ref> Des del 1950, els membres de l'Associació dels perseguits pel règim nazi (''Vereinigung der Verfolgten des Naziregimes – Bund der Antifaschistinnen und Antifaschisten'') posen flors al soterrani a la data de l'aniversari del crim. El 1963 s'inaugurà una primera placa commemorativa en la qual s'ignoraren les víctimes soviètics.
Línia 95:
El periodista Günter Schwarberg i la seva esposa, l'advocada Barbara Hüsing, començaren a indagar la història del lloc vers la fi dels anys 1970. Gràcies a la seva recerca assídua i a la publicació d'una sèrie d'articles a la revista ''[[Stern]]'', a poc a poc es pogueren identificar familiars de 16 de les 20 víctimes, els quals ignoraven completament on i com els seus fills, germans o néts havien mort. El 20 d'abril del 1979 s'aplegaren 2000 persones davant de l'escola i es fundà l'Associació dels nens de Bullenhuser Damm. Es posaren panells informatius al soterrani sobre els crims que s'hi havien perpetrat 34 anys enrere. El 1980, el senat de la ciutat d'Hamburg llistà el lloc com monument i dedicà l'escola a [[Janusz Korczak]], un metge polonès qua fou assassinat el 1942 a [[Treblinka]] juntament amb els nens de l'orfenat del qual era el director.<ref>{{citar notícia|url=http://www.abendblatt.de/archiv/article.php?xmlurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1980%2Fxml%2F19800428xml%2Fhabxml800406_2533.xml&pdfurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1980%2Fpdf%2F19800428.pdf%2FASV_HAB_19800428_HA_003.pdf |títol=Bombe in der Janusz-Korczak-Schule |editor=Hamburger Abendblatt |data=28 abril 1980 |llengua=alemany}}</ref> El 21 d'abril del mateix any, [[neonazisme|neonazis]] feren esclatar una bomba davant l'escola.<ref>{{citar notícia|url=http://www.abendblatt.de/archiv/article.php?xmlurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1983%2Fxml%2F19831123xml%2Fhabxml831012_5800.xml&pdfurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1983%2Fpdf%2F19831123.pdf%2FASV_HAB_19831123_HA_005.pdf |títol=Eine Bombe und keine Erklärung |editor=Hamburger Abendblatt |data=23 novembre 1983 |llengua=alemany}}</ref> El 1985 s'inaugurà el [[roserar]] darrere l'escola on qualsevol persona pot plantar un roser en memòria de les víctimes; s'hi troben també pedres commemoratives dedicades als nens i, per primera vegada, també als soviètics assassinats.
El 1986, un tribunal internacional acusà la tàctica dilatòria de la [[poder judicial|justícia]] federal alemanya en l'elucidació dels crims nazis, amb l'exemple del coautor dels crims del Bullenhuser Damm, l'SS Arnold Strippel. Fins al 1996, un fiscal procedí en justícia contra un panell informatiu del soterrani de l'escola en el qual s'explicava la negligència del poder judicial i en el qual es publicaren citacions de l'argumentació per a remetre algunes acusacions.<ref>{{citar web| url=http://www.kinder-vom-bullenhuser-damm.de/guenther_schwarberg.html |títol=Der Journalist Günther Schwarberg |editor=Associació dels nens de Bullenhusen |llengua=alemany}}</ref> El fiscal Helmut Münzberg reconegué els crims de Strippel com a «assassinat per a raons fútils», però argumentà contra l'acceptació de la condició agreujant d'«assassinat cruel».
{{cita
| |||