Albert VII d'Àustria: diferència entre les revisions

Mentrestant, el règim arxiducal va assegurar el triomf de la reforma catòlica als Països Baixos dels Habsburg. La majoria dels protestants que hi havia en aquell moment van deixar els Països Baixos meridionals. Després d'una última execució en 1597, els que es van quedar ja no eren activament perseguits. Sota els termes de la legislació aprovada en 1609, la seva presència era tolerada, sempre que no tinguessin culte en públic. Participar en debats religiosos també va ser prohibit per la llei. Les resolucions del tercer Concili Provincial (sínode) de [[Malines]] de 1607 va obtenir també l'aprovació oficial. A través d'aquestes mesures i pel nomenament d'una generació de bisbes capaços i compromesos, Albert i Isabel, van establir les bases de la confessionalització catòlica de la població. Cal assenyalar però, que en el mateix període hi va haver onades importants de caça de bruixes.

 

 

En el regnat d'Albert es va veure un enfortiment del poder principesc als Països Baixos dels Habsburg. Els Estats Generals de les províncies lleials van ser convocats només una vegada el 1600. Posteriorment, el govern va preferir tractar directament amb les províncies. Els anys de la treva va permetre que el règim arxiducal pogués promulgar legislació en una àmplia gamma d'assumptes. L'anomenat [[Edicte Etern]] de 1611, per exemple, reformava el sistema judicial i va marcar el començament de la transició del costum a la llei escrita. Altres mesures es referiren a qüestions monetàries, la noblesa, els duels, apostes, etc