Medina Sidonia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Medina-Sidonia}} a partir de vi:Medina-Sidonia
m Corregit: Fou seu d'algunes ordes militars (Orde de -> Fou seu d'alguns ordes militars (Orde de
Línia 57:
*Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Qàïm (1053-1068)
 
La cora de Shaduna va romandre en poder de Sevilla fins a la conquesta [[almoràvit]] el 1090. A la meitat del segle XII es va revoltar a Cadis Ali ibn Isa ibn Maymun seguint el moviment antialmoràvit que va fragmentar l'[[Àndalus]] formant les segones taifes. El 1145 va proclamar la sobirania almohade. El 1172 les ciutats d'Arcos i Xeres foren atacades per [[Ferran II de Lleó|Ferran II]]. [[Ibn Hud]] fou derrotat en territori de la cora, prop de Xeres, pels castellans. Després de la presa de Sevilla pels cristians el 1248 la cora va quedar sense defensa; El 1262 els castellans entraven a Cadis. El 1264 els [[mudèjars]] es van revoltar contra el rei [[Alfons X el Savi]] amb suport de [[regne de Granada|Granada]], i el regne de Castella va decretar l'expulsió dels mudèjars de la zona sotmetent a Xeres, Medina Sidonia ([[22 de setembre]] de [[1264]]), Vejer, Sanlúcar, Arcos i altres, quedant com a fortalesa de frontera contra Granada. Fou seu d'algunesalguns ordes militars (Orde de Santiago i Orde de Santa Maria principalment).
 
El 1440 va entrar a formar part de la senyoria dels [[Duc de Medina Sidonia|Ducs de Medina-Sidonia]].